REPORTATGE
Marca Andorra a Tàrrega
L’artista andorrana estrena l’espectacle ‘Foc i Lloc’ al reconegut certamen d’arts escèniques al carrer amb més de 300 persones de públic.
Emma Riba
L’andorrana Emma Riba va estrenar ahir l’espectacle Foc i Lloc a la Fira Tàrrega, un dels principals aparadors europeus de les arts escèniques al carrer. Una fita que converteix l’artista en la primera a representar el Principat en aquest esdeveniment. Riba va mostrar-se molt contenta per la gran afluència de públic que va acollir la seva actuació. “Ha anat molt bé, estic molt contenta perquè ha vingut molt públic, unes 300 persones i escaig”, va expressar l’artista. Riba ha pogut participar en altres certàmens d’aquestes dimensions però és el primer cop que ho fa en caràcter d’autora, un fet que suposa un valor afegit a destacar per l’artista: “Estic molt contenta i agraïda que m’hagin donat l’oportunitat de participar amb un projecte personal propi”.
Emma Riba
“Estic molt agraïda d’haver-hi participat amb un projecte propi”
Riba es va mostrar a l’espera de poder parlar amb els presents per tal de rebre valoracions sobre l’actuació. “Encara no he pogut parlar amb ningú, han de respirar i veure altres obres”, va explicar. L’esdeveniment, que se celebra a la ciutat lleidatana, va donar el tret de sortida el dijous i avui en serà la darrera jornada, coincidint, també, amb la segona actuació del Foc i Lloc de Riba per acomiadar-se de l’edició d’enguany del festival d’Arts de Carrer.
L'espectacle
La peça Foc i Lloc proposa una reflexió sobre la identitat andorrana i la idea de casa com a espai íntim i col·lectiu alhora. “El punt de partida de l’obra era respondre a la pregunta què és casa?”, va explicar Riba. Una pregunta que, segons diu, no es limita a la llar personal, sinó que s’expandeix a un àmbit més ampli i compartit.
La proposta escènica s’articula a partir de dos elements simbòlics: la pedra seca i una butaca. “La pedra seca és metàfora d’encaixar la individualitat dins del grup. De com el grup s’adapta a nosaltres i nosaltres a ell per construir una estructura sòlida que perdura. Per a mi això són les identitats”, va assenyalar. En canvi, la butaca representa “tot allò que ens precedeix, que portem a la motxilla, que som i que ens permet adaptar-nos”.