Medi Ambient farà mapes de capacitat acústica l'any que ve

El ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia té previst poder dur a terme mapes de capacitat acústica, al llarg de 2026 i, de manera paral·lela, també té sobre la taula una actualització tant de la llei com del reglament que regula la contaminació acústica. Així ho ha exposat el titular de la cartera, Guillem Casal, en seu parlamentària a preguntes de la presidenta suplent del grup parlamentari de Concòrdia, Núria Segués. Casal ha recordat que la llei que regula aquesta matèria data del 1985 i ha dit que cal revisar-la, si bé ha recordat que s'ha prioritzat la de l'aigua, que també data dels anys 80.

Davant les afirmacions de Segués sobre que el cadastre sonor no ha estat actualitzat des del 2018 malgrat que "es recomana actualització cada cinc anys", Casal ha respost que aquesta posada al dia s'ha de fer cada deu anys i ha reivindicat que amb el mapa que es vol dur a terme l'any que ve es fa "un pas més endavant", ja que la normativa europea estipula que cal fer -los i per tant ja es compleix. A més, ha reivindicat que es comença a aplicar aquesta norma malgrat que fixa que aquesta mesura s'ha de fer a partir dels 250.000 habitants. El ministre ha subratllat que no estan "de braços plegats", perquè es fan mesuraments que determinen que "els nivells de qualitat acústica són molt bons". Addicionalment, entre les accions que es duen a terme per controlar aquesta contaminació ha apel·lat a les 68 sancions imposades aquest any per la policia per aquesta problemàtica. A preguntes de la presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Susanna Vela, ha posat en relleu que en el marc de les accions de formació i informació que els tècnics del ministeri duen a terme prop dels diferents sectors s'aprofitarà la que s'endegarà als tallers mecànics per incidir en la qüestió dels sorolls dels tubs d'escapament, una problemàtica que tant Vela com Segués han palesat.

D'altra banda, i a preguntes de la presidenta suplent del grup parlamentari d'Andorra Endavant, Carine Montaner, Casal ha detallat que s'estan elaborant els mapes de riscos naturals que estaran "a disposició el 2026" però ha fet referència a les dificultats tècniques que comporten perquè cal, per exemple, dur a terme vols amb avió (que ja s'han fet) per tenir la cartografia.

Formacions per a la prevenció de consum d'alcohol

La ministra de Salut, Helena Mas, ha manifestat que s'ha posat en marxa un grup de treball conjunt amb els comuns per "incentivar la prevenció i la reducció dels riscos" que pot comportar el consum d'alcohol i poder "reforçar" el compliment de la normativa. En aquest sentit, ha afirmat, en resposta a la consellera del grup parlamentari de Concòrdia Maria Àngels Aché, que es faran formacions a professionals que treballen amb joves, als que regeixen barres de bar en les celebracions, a membres de comissions de festes i a dispensadors d'alcohol en general. Mas ha concretat que ja s'han format una trentena de persones de les comissions de festes de Sant Julià de Lòria i de Canillo i que s'ha ofert a la resta de comuns també poder dur a terme aquesta acció.

La titular de Salut ha esmentat aquesta actuació i d'altres que es duen a terme, com les campanyes de conscienciació de la policia prop dels establiments o els controls de les botellades, les campanyes de sensibilització del ministeri o que es vetlli perquè no es faci promoció del consum en esdeveniments relacionats amb la infància i la ciutadania. Mas ha admès que cal continuar treballant amb la implicació de tothom, tot i recordar que no s'ha de "menystenir" el que es fa. Aché ha mostrat la seva preocupació pel fet que el 56% de les persones ateses a la unitat de conductes addictives sigui per problemes relacionats amb l'alcohol o que l'any passat la policia controlés 508 persones conduint sota els efectes de l'alcohol i que en 82 accidents registrats el 2024 els conductors van donar positiu a la prova d'alcoholèmia. La consellera ha manifestat que "malgrat els esforços" es tracta d'un problema que va en augment. Per això ha demanat que es facin campanyes regulars i amb més freqüència; que hi hagi més punts de sensibilització i suport en les festes populars i que es treballi amb les entitats organitzadores d'esdeveniments i amb associacions, propostes que la ministra ha recollit. Mas ha manifestat que des del punt de vista legislatiu, com per exemple a través de la llei de control del tabac, també es treballen eines per "limitar l'accés als tòxics" i ha reivindicat les millores en atenció a la salut mental que s'estan duent a terme.

Marsol defensa que la desigualtat disminueix

La titular de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha reivindicat que l'enquesta de condicions de vida demostra que "la desigualtat està disminuint" i que això és "gràcies als esforços" de l'executiu en aspectes com l'habitatge, el transport públic o els salaris. Així, ha reiterat la millora del salari mínim per sobre de l'IPC, que el 90% dels lloguers "estiguin protegits" o que el transport públic sigui gratuït. I ha recordat el nou programa que el Govern presentarà aviat per incentivar la compra del primer habitatge, mentre s'han concedit catorze avals fins ara. La ministra ha asseverat que Andorra no pot continuar "sent un país en què el 70%" de la gent viu de lloguer.

En el marc d'aquesta pregunta parlamentària, el ministre de Finances, Ramon Lladós ha posat en dubte l'impacte que tindria la proposta d'Andorra Endavant que demana impulsar un incentiu en el pagament de l'impost de societats per a les empreses que millorin els salaris dels seus treballadors. Lladós ha expressat que malgrat que "tot es pot discutir" cal tenir en compte que aquest impost és "especialment baix" i, per tant, seria "molt poc incentiu" per a les empreses i a més que els increments no sempre es donen en els salaris més baixos. Davant aquesta afirmació Montaner ha remarcat que el que caldria és que s'incentivessin aquelles que apliquin augment en els sous més baixos.