CONSEQÜÈNCIES DE LA DIMISSIÓ
La marxa de Punjabi deixa en l’aire el cobrament dels salaris de l’APDA
La Llei de Protecció de Dades dicta que només el cap pot autoritzar les nòmines dels treballadors
Punjabi marxant d’una roda de premsa.
La renúncia de Resma Punjabi al capdavant de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA) ha deixat en suspens el futur immediat de l’organisme, tant pel seu funcionament diari, que ha quedat parcialment paralitzat, com, sobretot, pel pagament de les nòmines del personal. La llei de l’APDA estableix que correspon exclusivament al cap aprovar les despeses i ordenar els pagaments, retribucions incloses, una funció intransferible que impedeix tramitar les nòmines si no hi ha ningú al capdavant.
“Ens sap greu la sortida en aquestes condicions, no ha estat bé deixar tirada l’agència”
Els serveis jurídics del Consell General treballen per trobar una solució que permeti efectuar els pagaments dins de termini, tot i que, segons van confirmar fonts consultades pel Diari, de moment no hi ha res decidit. Mentrestant, l’agència manté l’activitat amb els tres professionals que la integren: una inspectora, un tècnic administratiu comptable i una tècnica de comunicació, que continuen amb les seves tasques a l’espera de rebre instruccions abans del nomenament d’un nou cap.
“En cap cas les modificacions legislatives volien restar poder a l’agència”
De manera paral·lela, també es treballa en una reforma legislativa que eviti que situacions similars es tornin a repetir. Una de les possibles solucions seria nomenar un cap en funcions, però la llei actual no ho contempla.
El termini per presentar candidatures finalitza el 15 de setembre. A partir d’aleshores s’iniciarà el procés de selecció per escollir la persona més idònia per al càrrec. Tot i la voluntat d’accelerar els tràmits al màxim, les mateixes fonts admeten que el nomenament podria no ser efectiu fins al novembre.
“La protecció de dades continua essent un pilar fonamental per garantir la transparència”
No eren les formes
La manera com Punjabi va deixar el càrrec no ha agradat a alguns partits polítics. El president del grup Demòcrata, Jordi Jordana, es va mostrar molt crític amb la dimissió, que va qualificar “d’intempestiva”. Va retreure les formes amb què es va produir la sortida i va negar “rotundament” les acusacions segons les quals el Consell General hauria buidat de competències l’organisme amb la reforma de la llei del 2024. Segons Jordana, els canvis eren exclusivament “organitzatius i interns” i no afectaven en cap cas les funcions de protecció de dades. Va assegurar que el relleu es farà “al més aviat possible” i vetllaran pel funcionament de l’organisme durant l’impàs, tot asseverant que “ens sap greu la sortida en aquestes condicions, no ha estat bé deixar tirada l’agència”.
El president de Concòrdia, Cerni Escalé, va reconèixer la trajectòria de Punjabi i li va agrair “el servei públic prestat”. Va destacar que treballar pel sector públic significa “hores llargues, visibilitat, responsabilitat i sentit de país” i va remarcar que les persones que hi dediquen temps i esforç “mereixen el nostre reconeixement”. També va subratllar que “en cap cas les modificacions legislatives volien restar poder a l’agència” i va valorar positivament que Punjabi anunciés que portarà les seves sospites a la Fiscalia, ja que “és del tot responsable que, si hi ha indicis d’irregularitats, es posin en coneixement de la justícia”. Escalé va afegir que, malgrat les dificultats del moment, el treball de l’agència continuarà i que es farà tot el possible per garantir la continuïtat de les seves funcions.
Des d’Andorra Endavant, Carine Montaner va expressar sorpresa per la dimissió i va recordar que el grup parlamentari s’havia oposat a l’augment de sou proposat per l’APDA, en coherència amb la contenció de la despesa pública. Tot i això, van agrair la col·laboració de Punjabi en l’auditoria de les webs del partit i del grup parlamentari, que va permetre reforçar la protecció de dades. Finalment, li van desitjar encerts en la seva nova etapa professional i van subratllar que la protecció de dades “continua essent un pilar fonamental per garantir la transparència, la confiança ciutadana i el correcte funcionament de les institucions”.