La immigració sud-americana fa créixer el sistema educatiu espanyol

El sistema educatiu espanyol ha crescut en una vuitantena d’alumnes. Són dades provisionals perquè malgrat que s’ha esgotat el període de matriculació ordinari, encara es dona alguna inscripció i precisament pel fenomen migratori, que implica que encara estigui arribant alumnat. Al sistema espanyol és el María Moliner el que percep més aquesta pressió i la consellera d’Educació de l’ambaixada d’Espanya, Dolores López, ho argumenta perquè els grups nacionals que més han crescut des de la pandèmia són procedents de Llatinoamèrica i cerquen l’opció que té el castellà com a llengua vehicular. “És un centre bastant escollit pel tema de la llengua, tot i que també hi hagi famílies que puguin optar pel centre més proper al lloc de residència”, va manifestar. La conselleria està a l’espera de rebre l’estudi detallat del centre sobre el nombre de nacionalitats que acolliran aquest curs i informació de les noves matrícules, però el que queda clar és que, contràriament al que la caiguda de la natalitat indicaria, han obert una nova línia d’infantil (l’escola en tindrà dos) i continua a l’alça el batxillerat, que és un fenomen que també ha viscut el Lycée. Novament, el María Moliner tindrà tres línies i el Sant Ermengol ha sumat una quarta amb el batxillerat artístic. La secundària té més pressió en els darrers cursos.

La incidència de l’arribada d’immigrants amb fills és una evidència a les escoles. El ministeri d’Educació està acabant de fer l’anàlisi de l’evolució de la població escolar, però, segons fonts del ministeri, una conclusió clara és que l’efecte es veu de manera molt evident a la franja que va de final de primària a principi de secundària. Aquestes dades preliminars referides a l’escola andorrana entreveuen que la baixa natalitat que visualitza una caiguda de les matriculacions a maternal no compensen ni de lluny les sortides de Batxillerat, la qual cosa consolida encara més el fenomen de la immigració en el sistema educatiu. Des de fa anys, la població estudiantil total està estabilitzada entre els 10.000 i els 11.000 estudiants, un equilibri en els tres sistemes, tenint en compte la irrupció dels centres privats, que han assolit una quota de mercat important. La piràmide és invertida, cada cop més prima a la part inferior, la que correspon a maternal i que es fa més ampla a secundària, en què, segons insisteixen les fonts, es fa palesa l’arribada d’immigrants amb fills. Les dades provisionals del curs apunten que l’escola espanyola experimenta un increment d’alumnes lleugerament superior al 2%, mentre que l’andorrana baixa un 2%.