MODEL TURÍSTIC
Un ‘parc juràssic’ a Auvinyà
Un promotor obrirà al públic un espai temàtic de dinosaures prop del cèlebre poblet d’estil medieval lauredià
Un grup de nens contempla un tiranosaure rex a Dinosaurland.
El promotor Ricard Fiter obrirà al públic un parc temàtic de dinosaures prop d’Auvinyà. Sí, ho heu llegit bé. Segons va poder saber el Diari, l’atracció turística es projecta edificar en uns terrenys força rostos situats a la vora de la carretera de la Rabassa, just després de la cèlebre urbanització d’inspiració medieval. La propietat ja ha completat gairebé tots els tràmits administratius necessaris per començar a construir el parc. Per fi el tiranosaure rex, el triceratop i els velociraptors dels jardins de Juberri tindran companyia.
Com serà el parc temàtic? El projecte s’inspira en Dinosaurland. Situat als afores de la població costanera de Portocristo, al llevant mallorquí, Dinosaurland ofereix als visitants –el públic objectiu són les famílies amb nens– una experiència única: passejar per camins envoltats d’arbres i matolls on s’amaguen més de 100 escultures mòbils de dinosaures de mida real. Una de les figures més espectaculars és la del tiranosaure. Extingits fa uns 66 milions d’anys, en el cretaci tardà, aquests sauròpodes són els animals més pesants que han caminat mai sobre la Terra. Algunes d’aquestes bèsties excedien els 100.000 quilos. Dinosaurland completa l’oferta amb un tiquet que dona accés a les coves dels Hams i un servei de cafeteria i restaurant.
Per fi els dinosaures dels jardins de Juberri tindran companyia
Sota quina marca es comercialitzarà el parc de dinosaures lauredià? Encara no ho sabem. Adoptar el nom Dinosaurland tindria l’avantatge que l’espai temàtic s’associaria fàcilment a Andorra gràcies a les ressonàncies fonètiques. Les empreses del país han fet ús –i abús, cal admetre-ho– d’aquesta estratègia de naming. L’inconvenient principal del terme, deixant de banda les qüestions relatives als drets d’autor, és que podria donar peu a confusions amb Naturland i fins i tot fer pensar als visitants que formen part del mateix complex turístic, cosa que no és certa.
La zona on es vol construir el parc.
El promotor del projecte construirà un aparcament d’ús exclusiu per als visitants sobre una franja de prat (vegeu la fotografia petita que acompanya l’article) d’uns 100 metres de llargada i 40 d’amplada ja connectada a la carretera de la Rabassa per una entrada asfaltada. Més avall, en uns altres prats més petits i escarpats delimitats, al sud, per la canal de Comabella, es traçarà un recorregut per descobrir a peu on es disposaran les figures dels dinosaures. Aquesta publicació no ha pogut saber si el parc disposarà d’altres serveis per als usuaris.
El comú de Sant Julià de Lòria pot denegar els permisos per obrir el parc? No té la capacitat legal per fer-ho. La normativa aplicable en aquest cas –la Llei general d’Ordenació del Territori i Urbanisme (Lgotu) i el pla d’ordenació i urbanisme parroquial (POUP), revisat per darrera vegada el 2015– permet construir edificis amb ús esportiu i o recreatiu en sòl urbanitzable. És a dir, en terreny no consolidat, on pot edificar-se, però encara no hi ha serveis.
Juberri
La notícia que un privat preveu explotar un parc temàtic de dinosaures a Auvinyà arriba en un moment en què el comú lauredià, Andorra Turisme i el Govern mantenen en converses per trobar solucions a la massificació dels jardins de Juberri. Les parts han començat a treballar per fer compatibles les visites al parc amb la qualitat de vida dels veïns d’una població residencial sense les infraestructures necessàries per rebre centenars de visitants cada dia durant la temporada alta d’estiu. La popularització dels jardins ha suscitat malestar entre els veïns per l’acumulació de vehicles a la via pública i la degradació de l’entorn.
Quin vincle hi ha entre els dinosaures i Andorra? No hi ha cap jaciment amb fòssils, petjades o altres vestigis de dinosaures en el nostre territori. Segons explica el doctor en Geologia Ramon Copons en el document Del Big Bang a l’Holocè, la primera part del Relat Històric d’Andorra, aquí no trobem roques del mesozoic perquè durant l’aixecament de la serralada pirinenca van estar sotmeses a l’erosió. Aquest període –entre fa 251 i 65 milions d’anys– va estar marcat per l’emergència, el domini i l’extinció dels dinosaures.
La hipòtesi més plausible sobre el final dels sauris és que l’impacte d’un meteorit va limitar l’arribada de la llum solar a la superfície de la Terra. Les espècies vegetals grans van morir i, per consegüent, també la majoria d’herbívors i carnívors. Només van sobreviure els mamífers més petits, capaços d’alimentar-se amb poca cosa.