El Cadí, centre de totes les mirades

No em sé imaginar Montellà sense el Cadí. Com diu Villaró a les primeres pàgines del nou llibre, que des d’avui ja pot trobar a les llibreries, “el Cadí és un teló, és escenografia. Hom diria que és un decorat, un diorama”. Per a ell, des d’Estamariu, la seva visió del Cadí és una, diferent de la meva, i diferent de la de tots els altres que contemplen la muntanya des del seu prisma, “personal i intransferible”, ja sigui de lluny, pujant-lo o simplement per fascicles mentre circulen per l’N-260 a recer del Segre.

La visió, o la contemplació de la muntanya, és el leitmotiv de Cadí [Una biografia]. Però quan el prenguin entre les mans no esperin trobar-hi una història geològica de la serralada, ni tampoc geogràfica, antropològica o històrica, i encara menys una guia excursionista o literària. Estrictament, Cadí és un diccionari; això sí, un diccionari personal, constituït de totes aquelles entrades que Villaró ha considerat necessàries per explicar el seu “territori Cadí” que, com veuran, “no és només una muntanya, és un país, és un estat d’ànim”.

En ell, lluny de descricpions estrictes, recull vivències personals, familiars, records quotidians o curiositats que a l’autor li criden l’atenció de la muntanya. Hi trobaran des d’Anníbal fins a Artur Blasco passant pels càtars, del camí Cardoner a la Font Cerdana (que no és a Cerdanya), de Sant Martí dels Castells (porta del Baridà) als santuaris de Bastanist o del Boscalt. Desenes d’entrades que abracen tot aquest espai des d’on es veu la serralada, des de l’Alta Cerdanya fins a la Guàrdia d’Ares i també sense oblidar l’altra vessant, potser menys coneguda, amb racons com la vall de la Vansa.

El llibre sorgeix d’un encàrrec de Símbol editors, que si bé treballen des de Sant Cugat, gaudeixen sovint de la visió del Cadí des de Lles, un balcó privilegiat per contemplar la muntanya des de la distància, “que és com ha estat pensada”, ja que quan hi puges “hi ets però no el veus”.

Doncs bé, des de Símbol, amb Jaume Ciurana al capdavant, han tingut la (bona) pensada d’encarregar a diverses plomes de pes de les lletres catalanes una biografia sobre muntanyes que són part intrínseca i alhora referència d’un país, com Sant Llorenç del Munt, de la mà de Vicenç Villatoro, el Collsacabra, per Blanca Busquets, el Montseny, per Jordi Cabré, o Montserrat a través de la mirada de Jordi Llavina. “Davant d’aquest elenc, era una proposta a la qual no em podia negar”, diu un Villaró que confessa que li agraden els encàrrecs, per acotats en el temps i, en aquest cas, potser poc encotillat en el fons i en les formes.

Cadí és un llibre nascut amb l’any 2025 i gestat i escrit al llarg dels sis primers mesos de l’any des d’Estamariu, sobretot durant les llargues passejades a primera hora de l’autor amb la Til·la i el Lalo, els cans de casa, en matinades encara fredes i a través de les rutes que li permetien una contemplació de la muntanya protagonista a trenc d’alba. I és que segons ell, el Cadí és objecte de contemplació, centre de totes les mirades, i sempre és canviant, tant amb les estacions com al llarg del dia. I també és canviant segons el punt des del qual es mira: “a certa distància és una mola monolítica, i des de prop, quan s’hi puja, s’escala o es visita és molt més segmentat, caòtic i, fins i tot, la seva roca es desfà, es fragmenta”.

Tothom qui ha contemplat alguna vegada el Cadí pot trobar el seu eco a les pàgines d’aquesta biografia, la seva pròpia relació amb la muntanya. Si m’ho pregunten (i si no també), els diré que més enllà del paisatge trobo una veu amb la qual m’identifico en aquest diccionari sentimental: Cooperativa. Una entrada que ens parla de la producció lletera a la Cerdanya i l’Urgellet i del pes que va tenir-hi la cooperativa del Cadí fins que l’entrada a la Unió Europea va transformar tot un país, un paisatge i la seva gent. Per mi, el Cadí, més enllà de la muntanya, és de ben petit esperar el camió de la llet un matí d’estiu mirant a través dels barrots de la barana del balcó. Aquell camió era aleshores el símbol que relligava un país nascut a les valls de la serralada.

Des d’avui, si ho volen, ja poden buscar quina és l’entrada que els parla del seu Cadí particular en aquesta biografia.