REPORTATGE
Una condició de vida
Fèlix i Pau Brunet, autèntics referents a les xarxes, expliquen el que suposa l’autisme des de la pròpia experiència i sense embuts.
Fèlix i Pau Brunet.
“Què és ser normal, al cap i a la fi?” demana constantment en Pau Brunet al seu pare, Fèlix Brunet, conscient que la seva singularitat –amb sis anys va ser diagnosticat d’autisme d’alt funcionament– és més una condició de vida que s’adquireix en néixer i que suposa una forma diferent de veure el món. De fet, ha estat aquesta maduresa, i la seva forma clara d’explicar-ho, el que l’han dut a convertir-se en referent i divulgador de les implicacions que suposa l’autisme.
“Tot va començar quan el seu terapeuta li va demanar que gravés un vídeo per a la seva web, que és la càtedra d’Universitat de Girona”, afirma en Fèlix. L’experiència va ser positiva. El vídeo va arribar al milió de visites i va ser quan la família va pensar a crear un canal divulgatiu. Llavors en Pau tenia 10 anys. Ara, amb 12, milers de persones segueixen els seus vídeos, “expliquem el seu dia a dia i molta gent se sent identificada. Toquem la tecla de l’empatia –reflexiona en Fèlix– no inventem situacions per publicar-les. És el que ens trobem i el que hem d’afrontar, el que gravem és real i autèntic i això la gent ho percep”, conclou.
“Quan ets pare d’una persona autista passes a ser terapeuta, psicòleg i massatgista”
L’èxit dels vídeos, però, no ha canviat la vida del Pau, “sí que el reconeixen al carrer, però realment ell no consumeix aquest canal. Ell no mira internet, ni Instagram, ni TikTok. Gravem els vídeos, i els hi ensenyo abans de penjar-los. Si li agraden, endavant”, explica en Fèlix, que té molt clar que l’important és que el Pau pugui explicar-se, però sobretot “jugar, ser feliç i estudiar”, i això és el que el públic sap copsar a les nombroses ponències que han fet arreu del món i a les quals podrem assistir el pròxim dijous en el marc de l’acte inaugural d’inici de curs de la Fundació Privada de Meritxell, sota el títol Tenim un diagnòstic, i ara què? i Superar el dol amb amor. Dues conferències on pare i fill aprofundeixen en temes cabdals com la importància de “cuidar del cuidador”, tal com esmenta en Fèlix. “Cada persona autista té un cuidador, generalment els pares, que de sobte passen a ser terapeutes, psicòlegs, massatgistes, i que no tenen cap tipus de suport”, sentencia el pare d’en Pau, que en ser diagnosticat als sis anys no va poder entrar en els circuits d’ajuda de l’Estat Espanyol. El mateix li va passar amb la seva altra filla, diagnosticada d’autisme amb 7 anys. En Fèlix remarca que hi ha tot un equip darrere les comeses d’en Pau, a més de la seva “resiliència i esperit de superació”, de la qual cosa el pare se sent especialment orgullós. Cada setmana el Pau fa gimnàstica, teràpia cognitiva i teràpia ocupacional. Cada activitat suposa 60 euros l’hora que la família assumeix per complet.
“Molts s’identifiquen amb els vídeos que gravem perquè són autèntics, no inventem situacions ”
Tot i així, en Fèlix assegura que la dificultat més gran no és l’autisme en si, ni l’ l’esforç que suposa superar cada situació, sinó, “les barreres que trobes a l’escola, a la societat, les males cares...” Per al Fèlix la solució és simple, “no jutjar, empatitzar i tenir informació”.