Els convenis col·lectius tenen una implantació residual al sector privat

Les dades d’acords i convenis col·lectius d’empresa en vigor (segons la legislació, els primers són un pacte de treballadors i patró sobre “determinades condicions laborals” i els segons cobreixen “un conjunt de condicions laborals”) reflecteixen l’escàs impacte de la negociació laboral estructurada. A més, és essencialment una eina que s’ha tirat endavant en el sector parapúblic i amb una incidència molt modesta al privat. De convenis pròpiament col·lectius n’hi ha quatre, i tres són de parapúbliques: el del SASS, el del centre de tractament de residus i, recentment, s’hi ha sumat el de la CASS. El quart és el de l’UTE que explota la concessió del transport sanitari. La resta són deu acords col·lectius, dels quals quatre corresponen a diferents societats d’un mateix grup empresarial de l’àmbit financer. Hi ha un parell d’empreses de l’àmbit comercial que també en tenen, i una altra parapública: Andorra Desenvolupament i Inversió.

Des de final del 2023 s’han registrat una dotzena d’eleccions de representants

La Confederació Empresarial (CEA) i la Unió Sindical d’Andorra (USdA) miren d’assolir un acord que permeti facilitar els acords entre plantilla i patró. Recentment, el secretari general del sindicat, Gabriel Ubach, assenyalava que es tracta de donar seguretat als treballadors que esdevinguin representants de la plantilla per fer créixer aquesta figura que és una peça clau de la negociació col·lectiva. Ara mateix, el que diu la legislació és que tenen capacitat jurídica per negociar els delegats dels assalariats, el comitè d’empresa, però també “els assalariats amb mandat escollits amb aquesta finalitat en una assemblea convocada a aquest efecte i que hagin obtingut com a mínim la meitat més un dels vots dels assalariats electors, d’una banda, i l’empresari d’altra banda”.

La CEA i l’usda miren d’assolir un acord per millorar la representativitat

La representatitivtat

La representativitat es modula en funció de la dimensió de l’empresa. Els anomenats assalariats amb mandat es preveuen per a les empreses que tinguin 10 o menys assalariats; les plantilles d’entre 11 i 30 assalariats escullen un delegat dels assalariats. I, finalment, quan se superen els 30 treballadors ja es tria un comitè d’empresa, la mida del qual també va en funció del volum de personal. El mínim previst són 3 representants (empreses de 31 a 49 treballadors) i el màxim 11 (per a més de 500, que és el cas del SAAS). El darrer any i mig aproximadament (des de final del 2023) s’han registrat al departament de Treball una dotzena de processos electorals per escollir representants del personal. D’aquests, cinc en empreses amb component públic, com el mateix SAAS, FEDA, Andorra Recerca i Innovació, RTVA i la SEMTEE, explotadora de Caldea i amb participació del comú d’Escaldes.

El darrer dels processos convocats, aquest estiu, implica dues societats d’un grup del ram de la seguretat privada. I precisament és amb aquest sector que s’aspira a assolir una altra fita: rubricar el primer conveni col·lectiu sectorial. La legislació preveu fins a tres tipus de convenis col·lectius i només se n’han registrat d’una categoria: d’empresa. Els altres dos són l’esmentat sectorial i l’intersectorial, que és quan la cobertura afecta més d’un àmbit d’activitat. En aquests dos darrers casos, la normativa indica que “són reconeguts com a part i tenen capacitat jurídica per negociar i obligar-se mitjançant un conveni col·lectiu sectorial o intersectorial o un acord col·lectiu sectorial els representants de les organitzacions sindicals i empresarials, d’acord amb el que estableix la Llei qualificada d’acció sindical i patronal”. És, en aquest cas, l’USdA que està implicada en la negociació amb les tres principals empreses del sector i el sindicat confia que es pugui tancar el mes d’octubre. Un instrument d’aquesta tipologia implica acordar condicions laborals que tothom ha de respectar i serveix com a eina per a la negociació salarial. Però per ara és només un altre instrument sobre el paper.