ESTADÍSTICA DEL JULIOL
La Unió Sindical qüestiona la fiabilitat de les dades del servei d’Ocupació
Hi ha 255 persones aturades, una de les xifres més baixes des de la pandèmia
El servei d’Ocupació.
El nombre de demandants en recerca de feina al servei d’Ocupació es va situar al juliol del 2025 en 255 persones, una de les xifres més baixes des de l’esclat de la pandèmia. Aquesta dada suposa una consolidació de la tendència descendent iniciada el 2023 i reflecteix un mercat laboral aparentment estable, amb capacitat d’absorbir mà d’obra malgrat un context global d’incertesa econòmica.
Des d’aleshores, només el febrer del 2024 ha registrat una dada inferior, amb 241 persones, mentre que el gener del mateix any en van ser 246. En comparació amb el juliol del 2024, la caiguda és significativa: aleshores hi havia 313 demandants actius, gairebé un 20% més que aquest darrer mes. L’evolució apunta a una millora progressiva de l’ocupació i una major resiliència del teixit productiu andorrà.
Tot i això, el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, qüestiona l’optimisme institucional. Considera que les dades no són representatives de la realitat social: “Aquí, qui perd la feina, al cap de tres mesos perd també la seguretat social i, en conseqüència, es veu obligat a marxar del país”. Segons Ubach, això fa que les xifres d’atur no reflecteixin el nombre real de persones sense feina, ja que moltes desapareixen de l’estadística per haver abandonat el Principat.
Ubach considera que les dades no representen la realitat social
El sindicalista denuncia també la manca de prestacions d’atur per als treballadors, especialment per als que no tenen arrelament al país. “Els que són d’aquí poden recórrer a la beneficència, però els de fora no tenen xarxa. En altres països, tens dret a prestacions durant dos anys si has cotitzat. Aquí això no existeix”, alerta. En aquest context, resumeix la realitat laboral andorrana amb una frase contundent: “Treballar o morir de gana”.
Ubach assenyala que, a més de l’atur, el sistema d’ajudes socials és insuficient i poc empàtic. Segons explica, en molts casos els serveis socials deneguen el suport a persones que tenen un pis, un cotxe o familiars amb recursos: “Et diuen que venguis el cotxe o que et mantingui el teu fill”, critica. Una situació que, per a ell, demostra les mancances d’un sistema que no garanteix una cobertura digna a les persones en risc d’exclusió.
També aprofita per criticar el tracte desigual entre treballadors i empresaris durant la pandèmia. “Als empresaris se’ls van donar crèdits a interès zero que molts no han tornat. Mentrestant, els índexs d’atur es disparaven i les famílies ho passaven molt malament”. Una política que, al seu entendre, va prioritzar l’activitat empresarial per sobre de la protecció de les persones.
Finalment, més enllà de les estadístiques d’atur, el dirigent sindical alerta sobre la pèrdua de poder adquisitiu. “Els sous que cobra la gent no han pujat al mateix ritme que les despeses quotidianes. L’IPC no reflecteix el que val avui la cistella de la compra o un dipòsit de benzina”, conclou. Per tot plegat, demana al Govern una reforma profunda del sistema laboral i de protecció social, “si volem parlar realment d’un país just i inclusiu”.
En aquest sentit, Ubach insisteix que la manca d’un mecanisme de suport real en cas de pèrdua de feina situa Andorra en una posició de fragilitat social respecte als països veïns. Considera que és imprescindible aprovar una prestació contributiva d’atur que garanteixi un mínim de subsistència i permeti mantenir la residència en cas de dificultats temporals. També proposa reforçar les polítiques actives d’ocupació i la formació contínua per facilitar la reinserció laboral, especialment en sectors emergents.