RESPOSTA PARLAMENTÀRIA A ANDORRA EDAVANT
Andorra no té un cens oficial dels nacionals residents a l’estranger
El Govern reconeix que només disposa d’un registre voluntari de viatgers que no permet conèixer la dimensió real dels desplaçats
L’ambaixada d’Andorra a Espanya.
Andorra no disposa actualment d’un cens oficial que reculli de manera actualitzada quants ciutadans nacionals resideixen a l’estranger. Així ho ha reconegut el Govern a través del ministeri d’Afers Exteriors, en una resposta escrita arran de diverses preguntes parlamentàries formulades per la presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner.
Tot i que existeixen mecanismes com el Registre de Viatgers –una eina voluntària que permet comunicar desplaçaments a l’estranger amb finalitats preventives–, aquest no proporciona una imatge fidel ni exhaustiva de la presència andorrana al món. Aquest registre permet a les persones nacionals o residents informar el Govern sobre les dades bàsiques del seu viatge (dates, llocs, motiu i dades de contacte) per tal que, en cas d’emergència o crisi, es pugui establir contacte ràpid i directe per oferir assistència.
El registre de viatgers és voluntari i no reflecteix la realitat exterior
Tanmateix, la seva naturalesa voluntària limita seriosament la seva utilitat en situacions de risc. En paraules del mateix ministeri, el registre “no reflecteix les dades reals de possibles ciutadans d’Andorra desplaçats a l’estranger”. Tampoc no existeix, avui dia, cap eina legal que obligui els ciutadans a notificar la seva residència a fora del país, fet que impedeix crear un cens oficial complet.
Les ambaixades d’Andorra sí que mantenen bases de dades pròpies amb informació dels andorrans establerts als països on tenen presència, però aquestes també depenen de la voluntarietat de la inscripció i no tenen caràcter universal ni sistemàtic. Per crear un registre consular oficial, segons el Govern, caldria una base jurídica específica que podria anar des d’un reglament a una llei qualificada, en funció de l’abast i les implicacions de l’inscripció (com ara la residència fiscal o el cens electoral).
El Govern admet la manca d’un sistema oficial per censar residents a fora
A banda de les limitacions legals, el Govern reconeix que caldria dotar les ambaixades de més recursos tècnics i humans per assumir aquesta funció registral amb garanties. També es plantegen interrogants sobre la coordinació amb altres institucions, com la CASS, que disposa de dades sobre desplaçaments laborals a França, Espanya i Portugal, però que, pel seu règim jurídic propi i abast territorial limitat, no pot ser una base vàlida per identificar la totalitat dels nacionals a l’exterior.
En cas de crisi o emergència internacional, el ministeri d’Afers Exteriors activa protocols a través del seu servei d’assistència 24 hores i contacta amb les persones inscrites al Registre de Viatgers. També manté relacions de cooperació amb les autoritats diplomàtiques espanyoles i franceses, especialment en situacions de repatriació o evacuació. A més, es difonen alertes i recomanacions consulars a través de les xarxes oficials del Govern i les ambaixades.
Malgrat aquestes mesures, la manca d’un cens real implica una vulnerabilitat estructural. En cas d’una crisi greu a l’exterior, com ara un conflicte armat o una catàstrofe natural, el Govern no podria saber amb certesa quants andorrans s’hi troben ni establir un contacte efectiu amb tots ells. Aquesta situació deixa en evidència la necessitat d’un debat polític i institucional sobre com garantir una protecció efectiva dels nacionals a l’estranger.