Quan vam cremar de calor

L’estiu del 2022 va quedar gravat a la memòria climàtica dels Pirineus. Amb temperatures rècord, impactes ambientals evidents i una persistència de la calor inaudita, aquells dies van ser un preludi del futur que ens espera. Ara, un article publicat a la revista Natural Hazards and Earth System Sciences posa llum sobre què va provocar aquells episodis extrems. Entre els autors hi figura el Dr. Marc Lemus, que va dur a terme part de la recerca durant una estada a Andorra Recerca i Innovació (AR+I).

L’estudi, titulat Exploring the interplay between observed warming, atmospheric circulation, and soil–atmosphere feedbacks on heatwaves in a temperate mountain region, no només confirma que el canvi climàtic hi va jugar un paper fonamental, sinó que dissecciona com l’escalfament global, la circulació atmosfèrica i les condicions del sòl es combinen per crear onades de calor mai vistes.

AR+I, a un article de ‘Natural Hazards and Earth System Sciences’

Els científics es van centrar en dues onades de calor que es van succeir entre el juny i el juliol del 2022 i que van afectar tot el massís pirinenc. Utilitzant una metodologia d’atribució per anàlegs –una eina estadística avançada–, van constatar que aquestes onades han estat significativament més intenses que les del període 1950-1985. A Encamp, Osca o Tarbes es van batre rècords absoluts de temperatura, amb impactes clars sobre els ecosistemes i la salut pública.

Una de les claus: la humitat del sòl. Quan els sòls estan secs, la calor s’intensifica. Les zones seques del sud del Pirineu i del sud-oest francès van veure com la reducció de la humitat potenciava l’evapotranspiració i, amb ella, la temperatura. Aquest cercle viciós crea una mena d’efecte amplificador: menys aigua al sòl, més calor; més calor, encara menys humitat.

L’estudi també apunta al paper de les circulacions atmosfèriques orogràfiques, com l’advecció i la subsidència, que van intensificar els gradients tèrmics en zones d’alta muntanya. Això explica per què algunes àrees es van escalfar molt més que d’altres, fins i tot dins d’un mateix país.

Però no tot el Pirineu va patir igual. Les regions més humides, amb sòls que retenen millor l’aigua, van resistir millor la calor extrema. Aquesta diferència posa de manifest la importància de conservar els ecosistemes que actuen com a reguladors climàtics naturals.

Aquest treball és una fita per a la recerca climàtica de muntanya. No només perquè aporta dades concretes sobre els efectes del canvi climàtic al Pirineu, sinó perquè demostra la necessitat d’una vigilància científica contínua en zones d’orografia complexa com Andorra.

Els resultats obtinguts no deixen lloc al dubte: les onades de calor seran més freqüents, més intenses i més llargues.