SISTEMA FINANCER
Europa endureix el control
Andorra es prepara per al nou règim europeu de lluita contra el blanqueig de capitals i finançament del terrorisme

El parlament europeu.
Andorra haurà d’afrontar una transformació legislativa i institucional de gran abast per adaptar-se al nou paquet normatiu europeu contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, conegut com a AML Package. Aquest conjunt legislatiu, aprovat pel Parlament Europeu i el Consell el 31 de maig de 2024, redefineix les regles del joc en matèria de prevenció del blanqueig i estableix un estàndard jurídic únic i directament aplicable a tota la Unió Europea. Malgrat no formar-ne part, Andorra es veurà obligada a adaptar el seu marc legal si vol mantenir l’equivalència normativa, l’interoperabilitat financera i la seva credibilitat com a jurisdicció cooperadora a nivell internacional. El termini fixat per a l’adopció completa de les noves disposicions és el 31 de desembre de 2028, tot i que diversos aspectes entraran en vigor de manera progressiva.
2024 el parlament i el consell europeu aproven la llei
L’AML Package inclou quatre peces legislatives centrals. D’una banda, una directiva sobre els requisits institucionals i organitzatius, que fixa les competències, independència i recursos mínims per a les autoritats nacionals. En segon lloc, un reglament tècnic únic que detalla les obligacions dels subjectes obligats, inclosos bancs, advocats, agents immobiliaris, notaris, proveïdors de serveis a empreses, intermediaris en art i joieria, i ara també plataformes de criptoactius. En tercer lloc, es crea l’Autoritat europea de lluita contra el blanqueig (AMLA), amb seu a Frankfurt, que tindrà poder de supervisió directa sobre entitats d’alt risc. Finalment, un reglament específic sobre transferències de criptoactius imposa controls reforçats i traçabilitat sobre aquest sector emergent.
2028 termini fixat per adoptar les noves disposicions
Els canvis que haurà d’assumir el sistema andorrà són de calat profund. No es tracta només d’adaptar normatives puntuals, sinó de reformular l’arquitectura institucional del sistema preventiu. Per exemple, els proveïdors de serveis corporatius hauran de complir nous requisits d’honorabilitat i estar subjectes a un registre públic supervisat. Igualment, Andorra haurà d’establir registres centrals actualitzats i accessibles de beneficiaris efectius, connectats amb altres països a través de punts d’accés únics. La interconnexió de registres immobiliaris, mercantils i bancaris serà obligatòria, com també la possibilitat que les autoritats nacionals puguin consultar aquestes dades en temps real. S’hi afegeix el control sobre sectors com el comerç de béns de luxe, el patrocini esportiu i el crowdfunding, que passen a estar vigilats com a àmbits potencials de risc.
Les noves normes europees imposaran més control sobre sectors financers i extrafinancers
Un dels aspectes més significatius és la creació de l’AMLA, que no només coordinarà les autoritats nacionals, sinó que tindrà poder sancionador directe i capacitat per intervenir en casos greus. Aquesta autoritat podrà imposar multes, ordenar mesures correctores i suspendre operacions en entitats supervisades. Tot i que Andorra no en forma part directa, les seves relacions financeres amb la UE i la participació en espais de cooperació com Moneyval obliguen a alinear-se de facto amb aquest model, sota pena de perdre reconeixement internacional o veure’s exposada a procediments de vigilància reforçada.
El calendari d’aplicació culmina d’aquí A quatre anys, però els canvis comencen abans
Davant d’aquest panorama, la Unitat d’Intel·ligència Financera (Uifand) ha reconegut la necessitat de redoblar esforços per a l’adaptació. Això implica revisar l’actual legislació, actualitzar circulars tècniques, invertir en sistemes informàtics d’intercanvi d’informació, millorar els mecanismes de detecció proactiva de riscos, i formar personal tècnic i operatiu. La incorporació d’aquest nou marc normatiu arriba en paral·lel a la preparació de la ronda d’avaluació de Moneyval de 2026, fet que incrementa la pressió institucional. Superar amb èxit aquesta avaluació serà fonamental per mantenir l’estatus d’Andorra com a país cooperador. El nou AML Package situa el llistó més amunt que mai, i Andorra haurà de demostrar no només voluntat, sinó capacitat real d’adaptació.
El Principat haurà d’actualitzar registres, processos i supervisió amb criteris nous