La pujada dels materials i la manca de personal tensionen la indústria

La indústria andorrana ha mantingut el 2024 una trajectòria de recuperació moderada, però encara molt condicionada per dificultats estructurals que frenen el seu creixement. Tot i que alguns indicadors apunten a una estabilització de l’activitat, els empresaris del sector continuen assenyalant una sèrie d’obstacles que en dificulten el desenvolupament, amb una preocupació creixent pels costos i per la manca de mà d’obra especialitzada.

Segons les dades de l’enquesta de conjuntura del segon semestre del 2024 elaborada per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, el 71,2% de les indústries identifiquen l’encariment dels productes i dels subministraments com el principal fre a l’activitat. Es tracta del factor més generalitzat, i ha esdevingut un element estructural que afecta tant la producció com la planificació de les empreses. Aquesta pressió sobre els costos d’abastiment, que es manté des de fa diversos exercicis, és especialment crítica en un entorn on la rendibilitat dels marges es veu cada cop més reduïda.

La indústria afronta un 2025 condicionat per obstacles estructurals

El segon gran repte del sector és la manca de mà d’obra qualificada, que aquest semestre preocupa el 52% de les empreses, deu punts més que al primer semestre del 2024. Aquest és el percentatge més elevat dels darrers cinc anys, i posa de manifest la dificultat creixent per trobar perfils tècnics especialitzats, tant en producció com en gestió. Aquesta situació limita la capacitat de resposta del sector davant noves oportunitats de negoci i retarda projectes d’ampliació o renovació.

Problema de logística

Un tercer obstacle rellevant és la problemàtica logística. Els problemes de transport, que afecten la meitat de les empreses del sector, dificulten el funcionament quotidià, tant per a la recepció de matèries primeres com per a la distribució dels productes acabats. En un país com Andorra, on les connexions amb l’exterior són limitades, qualsevol disfunció en aquest àmbit té un impacte directe en la continuïtat de l’activitat industrial.

Sense solucions urgents, el sector continuarà funcionant sota mínims.

Finalment, un 42% de les empreses indiquen que l’augment dels costos d’explotació –que inclou salaris, energia, manteniment i serveis externs– continua sent una càrrega que minva la seva capacitat operativa. En un context de marges estrets i demanda continguda, aquest increment suposa una dificultat afegida per mantenir la competitivitat i la viabilitat a mitjà termini.

Els marges empresarials es redueixen en un context de pressió constant

Aquests quatre elements –preus de subministrament, manca de personal, problemes logístics i costos operatius– formen un mur que limita el potencial de creixement d’un sector que, malgrat tot, ha mantingut un to discretament positiu el 2024. El valor afegit brut industrial ha crescut de mitjana un 5%, i el nombre d’assalariats ha assolit màxims històrics. No obstant això, la facturació només ha augmentat un 1,5%, molt per sota dels ritmes de 2022 i 2023, la qual cosa indica que la recuperació encara no ha assolit plenitud.

Un 2025 de continuïtat

De cara al 2025, les previsions del sector industrial són prudents. Només el 17% de les empreses preveu una millora de la marxa dels negocis, mentre que la gran majoria –un 74%– considera que la situació es mantindrà com fins ara. Aquestes expectatives reflecteixen l’impacte de la incertesa internacional, especialment l’alentiment de les economies veïnes i el risc de noves tensions comercials globals.

Pel que fa a les vendes, un 21% dels enquestats espera un augment, però un 62% anticipa estabilitat i un 17% fins i tot una possible caiguda. En matèria d’ocupació, el 89% de les empreses preveu mantenir el personal actual, i només un 8% confia a poder fer noves contractacions. Aquest escenari consolida la percepció d’un 2025 de transició, en què les empreses gestionaran els riscos existents més que no pas buscaran l’expansió.

Panorama de recuperació

Tot plegat dibuixa un panorama de recuperació amb fre de mà posat, en què la indústria necessita solucions estructurals –millora de l’accés a matèries primeres, promoció de la formació tècnica i suport logístic– per poder competir en condicions. El sector no està estancat, però tampoc és a punt per esdevenir un motor de creixement si no es resolen aviat els seus colls d’ampolla més persistents.