El palau que no es lloga

El lloguer de l’edifici de l’antiga ambaixada a Brussel·les continua pendent per motius burocràtics. I és que ja fa més de tres anys es va aprovar el procediment per desafectar per a l’ús públic l’immoble situat a la Rue de la Montagne, número 10 de la capital belga. El Govern assegura estar “treballant activament per arrendar-lo al més aviat possible”. Una gestió a què es va veure instat legalment per l’article 92 del codi de l’Administració que estableix l’obligació de les persones públiques andorranes d’explotar els béns públics que no es trobin assignats a un servei públic. La realitat és, però, que la convocatòria de la subhasta internacional amb concurrència pública segueix sense resolució. La raó de l’estancament, que es remunta al 2023, recau en el fet que l’edifici va ser inclòs a l’inventari de béns d’interès cultural de Brussel·les. Una categorització que “endarrereix considerablement els procediments burocràtics”, segons l’executiu.

El palau ubicat prop de la Grand Place va deixar d’acullir la seu de l’ambaixada del Principat ara fa cinc anys. El Govern va justificar la decisió amb la por envers un possible atac terrorista, a més de l’estat defectuós de les instal·lacions. Finalment, es va desplaçar la institució a unes oficines en règim de lloguer. La ubicació actual és una zona menys concorreguda de Brussel·les, a la vegada que més propera a altres seus diplomàtiques. L’opció de reforma arquitectònica de l’edifici va ser descartada, també, al tractar-se d’un bé d’interès cultural. I és que les possibilitats d’intervenció es restringien així considerablement.

Ordenament territorial

L’edifici va esdevenir “del tot inadequat per a l’activitat diplomàtica, a causa de l’estat de conservació, la distribució interna, la normativa de protecció del patrimoni cultural, l’emplaçament i la seguretat”, tal com va concloure el Ministeri d’Ordenament Territorial en el seu moment. En l’àmbit de la seguretat, s’apuntava a la localització de l’immoble, situat al bell mig del nucli històric de la ciutat, en un barri netament urbà i cèntric, caracteritzat per la nombrosa presència d’hotels, restaurants i comerços orientats cap al turisme i emplaçat en un carrer de molt elevada intensitat de vianants, els quals discorren a milers, diàriament, per davant de l’edifici.

“L’alta intensitat de vianants que cada dia caminen a tocar de la façana dificulta extraordinàriament la possible vigilància mitjançant càmeres”, s’indicava al text, per dir que “a més, el fet de tractar-se d’un edifici integral (la planta baixa es troba situada a peu de carrer) augmentava el risc enfront d’atacs o intrusions” i que “les particularitats de la façana (amples finestrals tant en planta baixa com a les superiors) incrementaven encara més la vulnerabilitat de l’edifici (recordem que la façana no pot ser alterada, a causa de la normativa de protecció del patrimoni cultural)”.

El text va concloure que mentre “l’edifici allotjava l’ambaixada, patia una situació no negligible d’exposició al risc per atacs terroristes o d’altre tipus. Aquest perill ha minvat considerablement un cop la legació ha estat traslladada a les oficines”.