REPORTATGE
Sense recepta no hi ha ‘fisio’
Les sessions de fisioterapeuta venen determinades per les receptes dels metges, un requisit imprescindible perquè ho cobreixi la CASS.
Un fisioterapeuta tracta un pacient de problemes a les lumbars.
El Col·legi de Fisioterapeutes va assegurar ahir en un comunicat que no té constància “de cap dada, ni denúncia formal” que confirmi les actuacions de mala praxi d’una part del col·lectiu que representa. L’escrit oficial respon a l’article publicat pel Diari on es destapava que es facturaven a la CASS sessions que no s’havien practicat, majoritàriament d’acord amb els pacients. Res a dir. En primer lloc perquè la notícia en cap cas afirmava que hi hagués alguna demanda formal –complicat si el malalt hi col·labora–, i en segon perquè no nega que s’estiguin produint, només que no en té evidències. Potser podria començar per analitzar el que està passant a l’òrbita d’algun que altre club esportiu, per exemple. Un comunicat que insisteix en les bondats de la professió i l’honestedat de tots els col·legiats i convida a presentar una querella si es tenen sospites o, millor, proves, de comportaments fora de la legalitat. Perquè el que està passant és una il·legalitat flagrant. Ara bé, ignora un dels factors, per no dir el factor, determinant en l’univers professional dels fisioterapeutes: les receptes mèdiques. Sense la prescripció d’un facultatiu no hi ha sessions cobertes per la parapública, que és l’argument més sòlid per fer entendre la situació laboral en què es troben. En cap cas justifica les males praxis, però tampoc es pot deixar fora de l’equació si es vol entendre la realitat a la qual s’enfronten cada dia els professionals del sector.
El col·legi assegura que no té cap denuncia per la mala praxi
El problema del nombre de sessions que es facturen a la parapública en una primera recepta i que no coincideix amb les que s’han practicat és, bàsicament, possible per la poca dificultat a l’hora d’aconseguir que el facultatiu de torn ampliï el tractament. Sempre amb el benentès que tota la responsabilitat si hi ha mala praxi és del fisioterapeuta, mai del metge. I encara menys entrar a valorar la idoneïtat de la decisió de renovar les sessions, que si ho fan és perquè ho creuen imprescindible per garantir la recuperació completa del pacient. Això no amaga, però, que incrementa i molt els dies de visita, que juntament amb l’augment de la població i la falta de professionals fa que es voregi el col·lapse amb llistes d’espera de fins a dos mesos. Un atzucac que es completa amb la tarifa que els abona la CASS per cada acte, que consideren irrisòria.
Una guerra perduda
El col·lectiu fa anys que reivindica una millora significativa de la quota que reben per cadascuna de les sessions. Sense gaire o gens d’èxit. Cert que s’han apujat, però de forma gairebé testimonial. De 14 a 16,38 l’última.