Fisioterapeutes cobren sessions que no han fet d’acord amb els pacients

Llistes d’espera inacabables i tarifes baixes que paga la CASS formen una combinació explosiva en l’univers dels fisioterapeutes. Tan explosiva que hi ha alguns professionals que actuen fora de la legalitat d’acord amb els pacients. Per aconseguir que els tractaments que la parapública reemborsa els surtin “a compte” el que fan és facturar actuacions que no han existit. El més habitual és cobrar per setmanes completes (cinc dies) quan només s’han fet entre dues i tres sessions en funció de la durada, que acostuma a superar els 30 minuts estipulats. O facturar dues sessions quan només se’n fa una. Una pràctica que comença a deixar de ser excepcional i comença a ser recurrent. Perquè és el mateix malalt el que ho afavoreix com a única de manera d’aconseguir hora dins d’un termini raonable. L’augment de la població al país, el major nombre de sessions receptades pels metges i el fet que cada cop hi ha més fisioterapeutes que es desconvencionen de la CASS pot comportar fàcilment fins a dos mesos d’espera. Els únics que tenen prioritat són els pacients que han estat operats i a partir d’aquí es donen hores en funció de la complexitat de la lesió.

El nombre de professionals del sector que trenquen amb el sistema públic s’ha apujat en els últims temps, perquè al·leguen que les tarifes que perceben de la parapública són del tot insuficients (16,38 euros de mitjana per sessió de mitja hora). No només perquè consideren que no es valora prou la feina que fan, sinó també perquè han de cobrir l’increment dels costos associats a les consultes. I en paral·lel ja han renunciat a continuar reclamant un augment del preu de les visites perquè és una reivindicació històrica que mai ha rebut una resposta que com a mínim s’acostés al que els professionals esperaven. Ara bé, aquesta situació “anòmala” no justifica que hi hagi membres del sector que actuïn il·legalment, segons els professionals consultats que estan completament en contra a aquesta manera de fer. Defensen que si van firmar un acord l’han de complir i si no estan disposats a fer-ho que es dediquin exclusivament a les consultes privades. El malestar dels fisioterapeutes que s’ajusten a la normativa amb els que no ho fan està arribant a un extrem de màxima tensió i en breu elevaran una denúncia al col·legi perquè ho investigui i apliqui les mesures que consideri oportunes.

Difícil, gairebé impossible

L’operativa que s’ha dissenyat per poder saltar-se la normativa establerta fa que sigui molt complicat per a la CASS tirar endavant amb èxit una denúncia (tot i que alguns casos documentats), des del moment en què el pacient accepta les condicions que li planteja el fisioterapeuta. Fins i tot el supòsit que el malalt no hi estigui d’acord sempre es pot defensar que és la paraula d’una part contra la de l’altra. Alhora que hi ha molt poques persones que estiguin disposades a entrar en una dinàmica d’enfrontament directe com la que comportaria tirar endavant fins a les últimes conseqüències una reclamació formal. I és que en molts casos, per al pacient és l’única via per saltar-se la llista d’espera i poder sufragar el tractament si no disposa d’una assegurança complementària. En el cas de cobrar-li una setmana de tractament el cost és de 82 euros (quan hauria de pagar entre 33 i 49 euros), mentre que si opta per la via privada podria enfilar-se fins als 150 euros. El fet que el nombre de sessions receptades s’acabi molt abans que el tractament prescrit tampoc és un problema insalvable. Es visita un altre cop el metge, que estén una nova recepta i la roda torna a començar. La sanitat té un problema i no només per les pràctiques il·legals, sinó per la falta de professionals i la facilitat per aconseguir ampliar les sessions. La majoria dels casos justificades, això sí.