DIADA ANDORRANA A PRADA
Radiografia del boom a la Massana
Tots els metres quadrats de sostre construïble assignats s’han esgotat, amb l’excepció d’Erts
Construcció a Anyós.
Representants comunals van abordar les mesures que estan posant en marxa, amb especial incidència en l’ordenació urbanística. A la Massana, les dades aportades per la cònsol major, Eva Sansa, van revelar que les quotes per construir ja s’han pràcticament esgotat. En aquest moment no hi ha més metres quadrats edificables a Anyós, Arinsal, l’Aldosa i Pal, tot i que a la resta de quarts els metres que queden són tan escassos que a efectes pràctics és com si no n’hi hagués més de disponibles.
A Anyós s’han sol·licitat 8.828 metres quadrats més que els disponibles
L’anàlisi de les dades per quarts mostra que Anyós és la zona on hi ha més interès a construir. El quart té una quota assignada de 2.982 metres quadrats. D’aquests, 352 encara podrien adjudicar-se, però com que no hi ha cap projecte que s’hi ajusti queden disponibles. Fora de quota n’han quedat 8.828. El 2026 els metres quadrats es repartiran en funció de l’ordre d’entrada de les sol·licituds de construcció al comú.
El segon quart amb més metres quadrats fora de quota és l’Aldosa, amb 2.307. El 2025 la població tenia una quota asignada de 4.904 metres quadrats, dels quals 266 no s’han adjudicat. En tercera posició trobem Arinsal, amb 1.960 metres quadrats fora de quota i una quota assignada per al 2025 de 2.398 metres quadrats. Tot seguit, Pal, amb 884 metres quadrats fora de quota i 1.436 d’assignats. A la Massana i Sispony la quota assignada pràcticament s’ha esgotat, però no han quedat projectes fora de quota. A Erts no s’ha adjudicat cap metre quadrat dels 1.529 de la quota assignada.
El comú va aprovar el sistema de topall màxim anual de metres quadrats de sostre edificable el juny del 2023. “Aquesta decisió responia a la necessitat de controlar la construcció mentre no se solucioni l’escull limitador de la xarxa d’aigua però també de disposar d’una eina de planificació efectiva mentre es defineix el nou model urbanístic”, va puntualitzar Sansa en la seva ponència.
El límit es va establir en 22.548 metres quadrats anuals. Aquesta xifra es va calcular a partir de la mitjana de construcció dels darrers vint anys, i es va repartir entre els diferents quarts de la parròquia en proporció al sòl lliure disponible. El 2023, la superfície autoritzada va ser de 66.334 metres quadrats, mentre que, el 2022, la xifra es va situar en 45.315 metres quadrats.
Sansa va recalcar que aquesta política “ha estat àmpliament acceptada”. Els propietaris, “a qui teòricament podia perjudicar, han valorat positivament la claredat i la seguretat jurídica que ofereix el sistema”, mentre que “els enginyers, arquitectes i constructors han reconegut la necessitat d’establir un mecanisme regulador i fins i tot s’han mostrat a favor d’expandir-lo”.
Bonificació
Per la seva part, la cònsol major d’Escaldes, Rosa Gili, va explicar com el comú que encapçala ha intentat posar fre a aquesta “dinàmica de construcció massiva”. La corporació ha “aturat temporalment la construcció” mentre estableix “la nova normativa” urbanística, ha “comprat patrimoni per protegir-lo de l’especulació” i ha aprovat “la bonificació del 70% de la quota tributària per a aquelles construccions destinades a habitatge de lloguer assequible”. Gili va recalcar que els recursos públics no han de servir “per premiar l’especulació”.
Més
- AGRUPAR CONSTRUCCIONS. La cònsol d’Ordino, Maria del Mar Coma, va apuntar que el nou POUP, aprovat provisionalment el novembre del 2024, vol “portar les construccions al més a prop possible dels vials i els serveis ja existents” per conservar les zones amb interès paisatgístic.
- TERRA VELLA. El conseller d’Habitatge del comú d’Andorra la Vella, Marc Torrent, va destacar, entre altres coses, que el comú negocia amb un actor privat perquè “financi la construcció i gestioni els habitatges d’un futur edifici de pisos a Terra Vella durant un període determinat, garantint sempre un preu regulat”.
- INTERVENCIONISME. El conseller general i president del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere Baró, va defensar que l’intervencionisme de l’Estat és “l’única solució per resoldre la crisi de l’habitatge”, ja que la situació actual només es pot revertir a través “d’una acció pública decidida”.
- GRAVAR PISOS BUITS. Andorra Endavant va presentar un paquet de deu propostes, incloent-hi la diversificació de l’oferta per a tots els perfils i aplicar la taxa sobre pisos buits.