Incentius per edificar lloguer

La diada andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent, va abordar ahir la crisi de l’habitatge des d’una diversitat de prespectives: la política però també la del teixit econòmic, les implicacions socials i amb possibles receptes per resoldre el problema. La intervenció del secretari d’Estat d’Habitatge, Jordi Puy, va fer públiques les línies mestres del pla d’actuació del Govern perquè el privat construeixi habitatge de lloguer i que sigui a preu assequible. Un programa d’estímuls econòmics, fiscals i urbanístics, excepcional i limitat en el temps –acotat a mentre es detecti necessitat d’habitatge– que passa per una línia de finançament avantatjosa, d’euríbor + 0%, per exempcions de taxes i impostos aplicats a l’activitat econòmica constructiva i als beneficis del lloguer assequible, reduccions al 0% de la cessió econòmica urbanística o la possibilitat de combinar la construcció d’habitatges amb l’activitat de coliving. “Som uns ferms defensors de la col·laboració publicoprivada com a instrument per afrontar els reptes, com l’habitatge, a llarg termini i amb caràcter estructural”, va exposar Puy.

Puy xifra la poca conflictivitat judicial, 128 causes i 25.000 contractes

El secretari d’Estat també va esmentar –sense aprofundir molt més– que es revisa el programa d’avals per ajudar a la compra del primer habitatge, que “s’està acabant de negociar amb els bancs”, o la iniciativa del lloguer garantit perquè els propietaris fixin preus assequibles als immobles. Puy va fer, alhora, un repàs de les actuacions ja en marxa: la congelació de contractes, el parc públic (amb 75 milions invertits entre el 2024 i el 2026 per rehabilitar mig miler d’habitatges) o totes les derivades de la Llei òmnibus. En relació amb la mesura més polèmica, la cessió forçosa de pisos buits, va indicar que tot i que encara no està en vigor (ho farà a l’octubre, sis mesos després de l’entrada en vigor de la Llei), ja està tenint repercussions positives, amb “un nombre important” d’habitatges buits que han entrat o bé al mercat de venda o al de lloguer.

La CEA considera bàsica la col·laboració publicoprivada

I per fer palès que la taxa de conflictivitat al mercat d’habitatge és baixa, va donar dades de les causes judicials obertes en aquesta matèria: durant el 2024 es van produir 128 contenciosos sobre els aproximadament 25.000 habitatges de lloguer del país. I va celebrar que les mesures legislatives impulsades han aconseguit escurçar notablement els terminis de resolució: la durada mitjana dels plets està en cinc mesos, quan abans fregava l’any.

La recepta empresarial

La patronal també defensa aquesta col·laboració publicoprivada. Malgrat que els pocs intents impulsats fins ara (bàsicament dos i des del comú de la capital) han tingut resultats decebedors (un no va reeixir i l’altre mira d’aixecar-se), la Confederació Empresarial xifra en 1.300 els habitatges a preu assequible que es necessitarien (el 5% del parc de lloguer actual) i que per poder “assolir aquesta xifra cal una col·laboració publicoprivada: una fórmula perquè l’administració pública –principalment els comuns– cedeixi terrenys públics a títol gratuït durant un període entre 30 i 50 anys per tal que els privats puguin construir promocions a preu regulat amb una rendibilitat moderada i amb una gestió privada posterior”, va defensar el president de la patronal en la seva ponència.

Cadena va relacionar aquesta necessitat de més parc públic amb la planificació de la desintervenció del mercat. L’empresari va expressar que no s’hi podrà fer de cop el 2027 i advoca per donar “prioritat a aquells habitatges que fa més anys que estan sotmesos a una pròrroga forçosa o que tenen la seva renda més desfasada en relació amb els preus orientatius”. La CEA també reclama abaratir el preu de la construcció, amb alternatives com la construcció industrial.