REPORTATGE
L’os no s’hi acosta
Les armeries registren un augment de les vendes d’esprais després de detectar la presència de cinc ossos bruns al territori.
Dos esprais per espantar ossos.
Les armeries han registrat un increment significatiu en la venda d’esprais antiossos després que es confirmés la presència de cinc plantígrads al territori. Aquesta eina, habitualment utilitzada per excursionistes, caçadors i banders, ha passat de ser un producte poc conegut a una compra més freqüent per part de la població. Segons els responsables de Safari Master Andorra, el fenomen s’explica perquè “la gent està més espantada des que se sap que n’han vist i ha sortit a les notícies”. La recent difusió de les trobades amb plantígrads ha despertat inquietud, especialment entre aquells que freqüenten zones de muntanya.
L’esprai antiossos és un gas irritant similar al gas pebre destinat a la defensa personal, però amb una potència i un abast superiors. Mentre que el gas per a ús humà té un radi d’efectivitat d’uns quatre metres, el model antiossos pot arribar fins als quinze metres, oferint una distància de seguretat més elevada davant d’un possible atac. El producte és legal i es pot adquirir sense necessitat de permisos especials, sempre que l’usuari sigui major d’edat. Les armeries recorden que el seu ús està pensat exclusivament per a situacions de perill imminent i que l’objectiu és dissuadir, no fer mal. Els experts asseguren que el gas no és nociu ni deixa seqüeles permanents; provoca un efecte temporal que desorienta i allunya l’animal. El preu de venda se situa entre els cinquanta i els vuitanta euros, una inversió que molts excursionistes consideren necessària per guanyar tranquil·litat a les seves sortides a la muntanya.
Dos esprais antiossos.
L’augment d’interès s’emmarca en un context més ampli: la identificació de cinc ossos bruns que han visitat les muntanyes del Principat. Les polítiques de conservació han afavorit que la població d’ossos es recuperi i s’estengui, fet que ha multiplicat els albiraments a banda i banda de la frontera. En zones com l’Alt Urgell i la Cerdanya també s’han registrat increments en la compra d’aquesta mena d’esprais, especialment entre veïns i professionals del sector forestal.
Els venedors expliquen que el perfil del comprador és molt variat: des d’excursionistes que passen els caps de setmana a la muntanya fins a esportistes i guies professionals. També hi ha residents que, sense ser habituals de la natura, prefereixen tenir-lo a casa “per si un dia fa falta”. Segons els responsables d’algunes armeries, aquest augment de clients també respon a un efecte psicològic: la sensació de control i seguretat que proporciona portar un dispositiu així. Alguns compradors arriben coneixent el producte per haver-lo vist a documentals o recomanats per amics que viuen al Canadà o als Estats Units, on és habitual. Els venedors coincideixen que, en general, la majoria entenen que és una eina de prevenció i no un objecte per utilitzar a la lleugera, i destaquen que el comprador actual és més conscient del respecte cap a la fauna.