ENTESA SECTORIAL

El conveni col·lectiu, a l’octubre

L’USdA i les principals empreses de seguretat privada estan ultimant els detalls per tancar les negociacions els pròxims mesos

Un vigilant de seguretat privada controlant un esdeveniment.Fernando Galindo

Àlex Ripoll
Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

El primer conveni sectorial de la història d’Andorra estarà enllestit a l’octubre. Aquesta és la previsió amb què treballa la Unió Sindical d’Andorra (USdA), que en les darreres setmanes ha intensificat les reunions per tancar els serrells que quedaven pendents en la negociació amb el sector de la seguretat privada. “Està en marxa i crec que no hi ha d’haver cap problema”, va afirmar el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, en declaracions al Diari.

Les empreses més importants del sector al país –Menta, Valira i Protectvall– són les que han treballat en el procés, però la voluntat de l’USdA és que aquest acord no sigui només cosa de les grans companyies. Per això, el sindicat ha convidat la resta d’empreses del sector a sumar-se a la iniciativa, amb la intenció d’aconseguir la màxima representativitat. “Com més companyies entrin en aquest conveni serà millor per a tothom”, va remarcar Ubach, tot recordant que un acord col·lectiu només té sentit si inclou el conjunt de l’activitat i evita desigualtats internes.

“Les converses estan en marxa i crec que no hi ha d’haver cap problema”
Gabriel Ubach, Secretari general de l’USdA
 

Un dels beneficis principals d’adoptar un conveni sectorial en l’àmbit de la seguretat és la possibilitat de posar fi a la competència deslleial. L’establiment d’unes normes comunes permetria assegurar que les empreses competeixin segons la qualitat dels serveis i la seva capacitat d’oferir propostes diferenciades, i no mitjançant desigualtats salarials que acabin influint en el preu final. D’aquesta manera, es garantirien unes condicions laborals mínimes homogènies per a tots els treballadors i empreses, fomentant un entorn en què la competència es basi en l’eficiència, la innovació i la professionalitat, segons van explicar fonts del sector durant les negociacions.

“Si la banca ha tingut beneficis milionaris, pot repartir un 4%, 5% o 6% entre els treballadors”
Gabriel Ubach, Secretari general de l’USdA
 

L’altre aspecte clau que incidirà directament en el conveni és el sistema de retribucions. Ubach considera que el model actual és millorable i defensa que “els salaris s’haurien de decidir no a través de la patronal i de l’USdA, sinó que cada empresa dins dels seus comitès hauria de poder pactar els augments salarials”. Per exemplificar-ho, va posar sobre la taula el cas del sector bancari: “Si la banca ha tingut beneficis milionaris, pot repartir un quatre, cinc o sis per cent entre els treballadors.” Segons el líder sindical, aquesta fórmula hauria de poder extrapolar-se a tots els sectors, de manera que els increments salarials s’ajustin a la realitat econòmica de cada empresa i no quedin limitats per un marc massa rígid.

El primer de molts

Des de l’USdA, s’afirma que aquest conveni és només el punt de partida. La voluntat és que serveixi de precedent i inspiri altres sectors a iniciar les seves negociacions per crear convenis col·lectius específics. “Hem posat totes les nostres esperances en això –que no sigui l’únic–, volem poder-ho desenvolupar i que serveixi com una obertura per a la resta d’empreses i sectors del país”, va dir Ubach, que va apuntar que altres sectors ja han iniciat els primers contactes amb el sindicat per tractar els seus convenis seguint l’estela de la seguretat privada, però encara en fases molt inicials.

L'ALTA ROTACIÓ DE PERSONAL I LES CONDICIONS LABORALS, ELS OBSTACLES DEL SINDICALISME

Gabriel Ubach apunta que la manca de representació dels treballadors i de convenis rau en el fet que “molta de la gent que arriba a Andorra ho fa amb la intenció de provar sort, i això provoca una rotació molt elevada de mà d’obra. Molts treballadors venen al Principat amb l’esperança de trobar una oportunitat, però si veuen que no se’n surten o que les condicions no s’ajusten a les seves expectatives, marxen ràpidament”. Aquesta alta mobilitat laboral es dona en pràcticament tots els sectors i també dins de les mateixes empreses, fet que dificulta notablement la consolidació de plantilles estables.

Aquesta manca d’estabilitat té conseqüències directes tant en l’àmbit laboral com en el social, ja que impedeix la creació de vincles sòlids entre treballadors, empreses i comunitat, apunta Ubach. A més, el fet que existeixi l’acomiadament lliure i altres factors com ara la pressió de la temporalitat o la manca d’incentius per retenir talent contribueixen a debilitar el teixit laboral i desincentivar la representació laboral. Uns punts que l’USdA treballa per corregir al Consell Econòmic i Social.
tracking