HABITATGE PER A JOVES
La utopia d’emancipar-se
Mudar-se fora de casa dels pares és cada vegada més difícil per a la gent jove, que es veu incapaç d’iniciar la seva vida adulta per culpa dels preus dels lloguers i els baixos salaris.
Un grup de joves mirant ofertes d’habitatges a l’aparador d’una immobiliària.
Ser jove i emancipar-se són, cada vegada més, dos conceptes allunyats fins a esdevenir gairebé antònims. La combinació entre la situació actual de l’habitatge i els salaris que perceben molts joves fa que el pas cap a la independència sigui cada cop més difícil. Això provoca que les persones que finalitzen els estudis es trobin amb un mur, ja que no poden accedir a una vivenda on iniciar la vida adulta fora de la casa dels pares. Els preus del lloguer, sovint desorbitats, són un dels principals obstacles. I l’altra opció, la compra, és, directament, un escenari irreal per a la gran majoria de joves d’Andorra, que només poden somiar d’estalviar –i guanyar– prou diners per algun dia accedir a una hipoteca.
El Fòrum de la Joventut d’Andorra, presidit per Lisa Cruz, ho té clar: l’habitatge és la principal preocupació de la franja d’edat que va dels 15 als 35 anys. “Vam fer una consulta i l’emancipació era una de les primeres preocupacions”, explica.
Segons Cruz, el problema no és només la manca de recursos, sinó també la falta d’atenció específica a les necessitats del col·lectiu per part de les polítiques públiques. “Les polítiques sobre l’habitatge no tenen en compte la joventut, que veu que la seva situació no ha millorat, malgrat els canvis que implementa l’executiu. Falten polítiques orientades a la gent jove, ja que sovint no tenen salaris alts i no tots tenen parella o persones amb qui compartir pis”, denuncia.
“Les polítiques d’habitatge no tenen en compte el jovent, que veu que la situació no millora”
Per donar veu a aquestes queixes, el Fòrum recull periòdicament les aportacions i inquietuds dels joves i les trasllada al Govern. Paral·lelament, treballa en un estudi nacional previst per a l’any vinent amb l’objectiu d’identificar amb més precisió quins són els punts més problemàtics relacionats amb l’habitatge. Segons Cruz, cal entendre també que la joventut és un col·lectiu heterogeni: “La franja que va des dels 15 fins als 35 anys inclou moments vitals molt diferents, i això fa que les necessitats i dificultats canviïn”, motiu pel qual volen incidir en profunditat en la problemàtica.
“Tots estem patint la mateixa situació, i no és només un problema d’Andorra”
El president de la secció jove de Demòcrates, Adrià Palmitjavila, comparteix la diagnosi. “Crec que tots estem patint la mateixa situació, i no és només un problema d’Andorra”, afirma. Des de les joventuts del partit, assegura, treballen per proposar mesures concretes. A l’últim congrés, per exemple, van presentar una ponència monogràfica sobre l’habitatge, d’on van sortir diverses propostes.
“Ja no hi ha ni la possibilitat d’anar a una habitació individual si el preu és de 600 euros”
Entre aquestes, la revisió dels avals bancaris per ajustar-los a la realitat econòmica dels joves, que sovint tenen molt difícil –per no dir impossible– accedir a una hipoteca. L’altra mesura va ser la creació de cohabitatges a preus més assequibles que un pis convencional, per facilitar opcions d’habitatge temporal o compartit.
La portaveu de la secció jove del Partit Socialdemòcrata, Clàudia Cunill, coincideix plenament que l’habitatge és “el principal problema dels joves”. En aquest sentit, afegeix que la situació provoca que molts optin per abandonar el país per establir-se en llocs més barats o, simplement, que els qui estudien a fora no tornin mai. “Ja no hi ha ni la possibilitat d’anar a una habitació individual; si el preu d’un llit és de 600 euros, és incompatible amb molts dels salaris d’entrada que tenen els joves”, lamenta.
Les joventuts del PS duen a terme reunions mensuals per tractar problemàtiques com aquesta, que, segons Cunill, afecten fins i tot alguns dels seus membres. Les trobades han de ser telemàtiques, ja que molts han marxat a l’estranger davant la impossibilitat de trobar una vivenda a Andorra. Per a la portaveu, la situació no només frena l’emancipació, sinó que provoca una fuga de talent jove. A aquests problemes cal afegir-hi altres neguits que han detectat les joventuts del PS a través de queixes rebudes, com el preu de la gasolina, cada cop més elevat i similar a l’espanyol.
UN PROBLEMA QUE NO ES QUEDA A ANDORRA
A França, la situació és millor, tot i que també empitjora: el percentatge de joves de 25 a 34 anys que viuen amb els pares ha passat del 10% al 12% en cinc anys.