Un canvi que ja es nota

El canvi climàtic no és una amenaça llunyana. És una realitat ben present que afecta tots els racons del planeta. L’augment de les temperatures globals, la pujada del nivell del mar, els fenòmens meteorològics extrems i la pèrdua de biodiversitat i d’ecosistemes són només algunes de les conseqüències visibles. Tot i que, a vegades, un pot pensar que els fenòmens extrems ocorren lluny de casa pel que s’observa a les notícies, a Andorra el canvi climàtic no és una excepció. L’alteració del clima ja s’està notant en el país des de fa uns anys, com per exemple amb la presència de més onades de calor o l’augment de les temperatures.

En alguns països, aquesta problemàtica que enfronta el planeta és més que visible. Els últims anys s’han registrat incendis forestals massius a Austràlia, Califòrnia, el Canadà o fins i tot a la conca mediterrània, com va passar ara farà cosa d’un mes a la comarca de la Segarra (Catalunya), on es va catalogar el foc de sisena generació. Però a banda dels fenòmens meteorològics extrems, la vulneració del clima també té conseqüències sociològiques. Cada vegada es produeixen més migracions de població cap a altres països. És el cas, per exemple, de Tuvalu, un arxipèlag de les illes del Pacífic, on el canvi climàtic ha fet que molta població hagi demanat refugi a Austràlia. I és que, segons les previsions de la NASA, el futur d’aquestes illes és que quedin submergides per l’oceà Pacífic a finals de segle.

Tot i que aquests són alguns dels exemples més palpables dels efectes de la crisi climàtica, al Principat també hi ha indicis que el canvi climàtic està afectant el país d’alguna manera. Les temperatures mitjanes dels últims tres anys són un gran indicador. Durant el 2024, les temperatures mensuals van ser molt càlides i es van situar per sobre de la mitjana climàtica, excepte el mes de setembre, en què es va registrar una anomalia negativa de 0,5 graus.

El 2025, només el mes de març va fer una temperatura habitual. Això vol dir que en 15 dels darrers 17 mesos s’ha registrat un excés de calor. El juny d’aquest 2025 va ser el més càlid dels últims 75 anys, amb rècords de temperatura mitjana. Segons va informar Acció Climàtica, la temperatura mitjana mensual va ser de 21 graus, amb una anomalia positiva de 4,4 graus respecte a la mitjana climàtica.

De fet, els últims tres anys han estat els més càlids. Segons Acció Climàtica, el 2022 va ser el més calorós, seguit pel 2023 (en segona posició) i el 2024, que va ser el tercer dels últims 74 anys. Precisament l’any passat es van batre rècords de dies consecutius amb temperatures per sobre dels 30 graus i es va arribar a 22 jornades.

A més, cada vegada han aparegut més onades de calor en els darrers estius. Des d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), assenyalen que hi ha hagut un increment de les nits càlides a l’estiu durant els últims anys, que han passat d’un 5% el 1950 a un 20% la dècada 2010-20.

Més enllà de la pujada de les temperatures al país, el canvi climàtic pot generar unes repercussions en el turisme en el futur. Sobretot, a l’hivern. “Actualment, els motors econòmics són les estacions d’esquí, i si la qualitat de neu baixa, l’atractiu es pot reduir”, esmenta el tècnic de l’eix Sostenibilitat de l’Andorra Recerca i Innovació, Ian Serra. De fet, des de l’AR+I consideren que des del 2017-18 no hi ha una bona temporada de neu des del punt de vista del mantell nival.

Els models de predicció amb què treballen des de la institució científica marquen que les temperatures van a l’alça, mentre que en les precipitacions no queda clar la vulnerabilitat que pot haver-hi. De totes maneres, el problema recau en les finestres de fred: “Les finestres de fred són moments en què es pot produir neu de cultiu, i aquestes a la llarga aniran a la baixa”, indica Serra. La tendència és que amb el pas dels anys el Principat es vagi ressentint de la qualitat de la neu. “Pel pont de la Puríssima, en general, ja no s’obre amb neu natural”, avisa el treballador de l’AR+I. Per aquesta raó les estacions d’esquí inverteixen més en equipaments de producció de neu. Sense anar gaire lluny, el novembre de l’any passat Grandvalira va anunciar la renovació d’un total de 129 canons, dels quals 80 es destinaven per substituir models anteriors i 49 eren noves unitats amb la finalitat d’ampliar els quilòmetres de la xarxa.

Pel que fa al turisme estival, l’afectació podria establir-se més en el senderisme o en el ciclisme, però Serra afirma que els visitants que es desplacen a Andorra a l’estiu “van més enllà de tot això”. En aquest sentit, la problemàtica més alarmant seria durant les èpoques d’esquí.

Per fer front als impactes durant l’estiu, Serra menciona que caldrà adoptar mesures d’adaptació, com instal·lar aires condicionats a establiments o plantar més arbres en zones urbanes i comercials per combatre les calorades. “L’altre dia parlava amb una persona que té un restaurant a Canillo i em deia que havien hagut de posar aire condicionat, i no ho havien hagut de fer mai”, puntualitza Serra.