MEDI AMBIENT
L’os no inquieta guies i caçadors
Els dos col·lectius coincideixen que la presència del plantígrad a les muntanyes no és cap motiu d’alarma sempre que s’actuï amb precaució
Ossos per les muntanyes del Principat
La presència d’ossos a les muntanyes andorranes no alarma aquells que hi passen més temps. Caçadors i guies de muntanya apunten que el plantígrad no els preocupa excessivament, tenint en compte el comportament natural de l’animal.
El president de la Federació de Caça i Pesca (Facip), Josep Maria Cabanes, va explicar al Diari que “l’os és un tema delicat” per la seva presència recent a Andorra, però que “no és quelcom que s’hagi tractat expressament entre els caçadors” per establir mesures preventives en cas de topar amb algun exemplar dels que transiten pel país, que són uns cinc, tal com va confirmar el Govern. El consell de Cabanes, sobretot adreçat als excursionistes, és simplement “evitar l’animal i, si se’n veu algun, procurar no acostar-s’hi i trucar al cos de banders per informar-los”.
“S’ha d’evitar l’animal i, si se’n veu algun, procurar no acostar-s’hi”
“La presència de l’os a les muntanyes no ens preocupa gens”
Els excursionistes tampoc mostren una preocupació especial. Mar Gual, guia de muntanya de l’empresa Guineu Blanca, va explicar que “no és un tema que ens preocupi, ja que el comportament de l’os fa que eviti els éssers humans per naturalesa”. A més, va apuntar que els banders van oferir una xerrada als guies titulats amb instruccions sobre com actuar en cas de trobar-se amb l’os. A grans trets, els consells són “no fer moviments bruscos, no cridar i apartar-se lentament del camí de l’animal”. Altres professionals, com Patrick Cerise, coincideixen que la presència del plantígrad “no ens preocupa gens”.
“No ens preocupa, ja que l’os evita els humans per naturalesa”
Esprais antiossos
Erica Wellmer, també guia de muntanya, coincideix que “no em preocupa, perquè ell tindrà més por que la que puguem tenir nosaltres”. Tot i així, Wellmer considera que potser caldria portar algun element de defensa. A les armeries del país, precisament, es venen esprais antiossos, molt semblants als d’autodefensa però amb més quantitat i potència, capaços de ruixar a distàncies de fins a 10 metres. Aquests productes són especialment populars en llocs com el Canadà, on la presència d’ossos grizzly fa pràcticament obligatori dur mesures de seguretat en cas de trobar-se amb un exemplar.
“L’os tindrà més por que la que puguem tenir nosaltres”
Bona rebuda de la llei
El Govern ha regulat recentment els requisits necessaris per exercir com a guia de muntanya, amb l’objectiu d’evitar l’intrusisme de professionals estrangers i de persones sense titulació que operaven lliurement. Els guies de muntanya consultats pel Diari coincideixen que els canvis són molt positius per protegir els professionals que treballen a Andorra. “És una professió que havia de ser reconeguda i que s’hagi fet ens ajuda molt”, explica Cerise.
L’únic punt negatiu, assenyalen, és la dificultat que poden tenir alguns guies titulats de fora, que parlen idiomes que els locals no dominen, per oferir els seus serveis als turistes. En aquest sentit, remarquen que el procés s’ha alentit força.
Un isard a la muntanya.
APROVADES AMB NOTA LES REFORMES DE LA CAÇA DE L'ISARD
Aquest descens s’explica per les novetats normatives introduïdes enguany. Per primera vegada, els caçadors poden inscriure’s en modalitat individual o en colla, i les anelles de caça passen a ser personals i intransferibles. El nou sistema busca garantir una gestió més tècnica i equitativa de l’activitat cinegètica, alhora que reforça la responsabilitat individual en la pràctica de la caça.
“Els canvis han estat treballats durant molts mesos amb el consens de la majoria de caçadors”, va apuntar Josep Maria Cabanes, que va destacar que el nou sistema permetrà un repartiment més just de les anelles i que aquells caçadors que es quedin fora enguany, tindran prioritat l’any següent.
Cabanes també va felicitar la tasca del ministre de Medi Ambient, Guillem Casal, que va ser un dels principals impulsors de les reformes per millorar les condicions del sector.