Eximits d’una mort a la carretera

Els familiars (pares, esposa i dos fills) del conductor del patinet elèctric que va perdre la vida el 12 de gener del 2023 a l’avinguda Salou van interposar una demanda a la Batllia adduint que l’estat de la vorera per on circulava la víctima va ser determinant per a la producció del succés luctuós i, per tant, que s’havia de condemnar els que havien de tenir cura del manteniment de la via, el Govern i el comú d’Andorra la Vella, per responsabilitat administrativa a compensar-los pel dany o el perjudici moral. La reclamació d’indemnitzacions a les dues administracions suma 300.000 euros. La Batllia, però, ha rebutjat els arguments dels demandants i considera que el malaurat accident no és imputable a les condicions del carrer, que van ser una maniobra imprudent i una manca de perícia del conductor els factors clau.

Els demandants reclamaven indemnitzacions d’uns 300.000 euros

Els fets van ocórrer a primera hora d’aquell 12 de gener. El conductor circulava en direcció Andorra la Vella pel carril bici habilitat al voral entre el riu i la CG-1 quan, a l’altura de la nau de l’empresa Fruites Molines, va perdre el control del patinet i va caure a la calçada, sent envestit per un camió de gran tonatge que no va poder fer res esquivar-lo. La resolució judicial apunta que són fets acreditats que el camió circulava a la velocitat correcta (entre 50 i 60 quilòmetres per hora), que la víctima ho feia aproximadament a 20 quilòmetres per hora i que el ferm de la voravia per la qual circulava el patinet estava “net i sec”. L’argumentació que fonamenta la demanda és que el difunt, resident de 40 anys, va perdre el control del patinet elèctric just quan el carril topa amb una tapa metàl·lica. Defensen que sobresortia del paviment i que tot el voltant estava deteriorat, amb grava i forats a l’asfalt. Un segon argument adduïa que en aquell punt es traça un petit revolt i que estava peraltat al revés, per la qual cosa la força centrífuga empentava cap a la carretera general i no cap al riu, afectant la seguretat viària. I un tercer element apunta la falta de mesures de protecció entre la vorera i la carretera i que precisament, uns mesos després de l’accident, es va corregir amb la instal·lació de baranes de fusta.

L’accident s’atribueix a una maniobra imprudent i falta d’experiència

Rebuig de la Batllia

Però la sentència, dictada a mitjan juny pel batlle Xavier Colom, sosté que no hi ha elements objectius per concloure que l’estat de la voravia hagués contribuït a la caiguda. La representació lletrada dels demandants ho va voler il·lustrar amb un conjunt d’imatges del lloc, però “no es pot constatar de forma objectiva l’existència de grava solta ni tampoc de forats al paviment”. Sí, continua la resolució, algunes esquerdes, però no es consideren de prou envergadura per suposar un risc greu. A més, continua l’escrit, es troben fora del traçat marcat per al carril per a bicicletes o patinets elèctrics. I, afegeix, el mateix informe policial es referia a l’estat correcte del ferm –sec i net, s’hi va fer constar–, per la qual cosa “no es pot sostenir que aquestes condicions fossin determinants ni contribuïssin de manera causal al resultat lesiu”. Tampoc no es veu un perill la tapa metàl·lica, que tampoc va ser esmentada als informes del cos d’ordre: “Es troba enrasada amb l’asfalt i integrada de manera regular dins del traçat de la via, sense cap elevació visible ni desnivell apreciable que pugui considerar-se un obstacle o element perillós.” El peralt, al seu torn, “s’ha de considerar conforme a la normativa tècnica d’aplicació” i se cita l’explicació d’un tècnic del departament de Territori del Govern, que exposa que la inclinació té com a objectiu conduir les aigües pluvials cap al sistema de drenatge de la via. I, finalment, sobre la tanca que es va col·locar a posteriori, es matisa que la col·locació ja estava prevista amb anterioritat a l’accident i que “la finalitat d’aquesta barrera de seguretat era la d’evitar la irrupció de vehicles motoritzats a la zona de la voravia o del carril bici, i no pas impedir la caiguda de vianants o usuaris de VMP a la calçada”. Se sosté que l’alçada (50 centímetres) difícilment podria haver actuat com una barrera per aturar la caiguda de la víctima a la carretera, que l’alçada mínima exigida per a baranes de protecció de vianants (segons normativa espanyola) és de 90 centímetres.

Les causes

Un cop descartades les argumentacions de la representació dels familiars, la sentència apunta els dos factors que es consideren causa de l’accident: una maniobra imprudent de la víctima i la poca experiència en la conducció d’un vehicle d’aquesta mena. La maniobra en qüestió va ser la d’esquivar la tapa metàl·lica. Se cita un testimoni que hauria vist el dia anterior la víctima procedir de la mateixa manera; es va desestabilitzar, però va aconseguir no perdre l’equilibri. L’endemà no va poder evitar la caiguda. “Aquesta reiteració de conducta –malgrat l’experiència prèvia de desestabilització– posa de manifest una manca de diligència objectivament exigible, atès que l’usuari no només no va modificar el seu comportament davant un risc ja conegut, sinó que va continuar circulant a una velocitat de 20 km/h, que representa la velocitat màxima tècnica del VMP utilitzat.” El batlle també puntualitza que el risc que percebia la víctima en la tapa no existia, referint-se a les argumentacions anteriors. La inexperiència es basa en dades, el conductor feia només setze dies que s’havia donat d’alta al servei de lloguer de patinets elèctrics i havia usat una màquina en set ocasions. Finalment, s’apunta l’absència de casc i elements reflectants. Els segons de poc haurien servit perquè no va ser un problema de visibilitat, però el batlle considera que el casc sí que hauria estat un element de protecció contra les conseqüències fatals de l’atropellament. Una conclusió basada en l’informe de l’autòpsia i el policial. La resolució conclou que “no ha quedat acreditada l’existència d’una actuació omissiva o negligent per part de les administracions demandades que pugui ser considerada com a causa directa o determinant del tràgic accident ocorregut” i, per tant, que no hi ha lloc a indemnitzacions.