MANIOBRES POLÍTIQUES
Naudi vol ser cap de Govern
El conseller s’aferra a CC per fer el salt a tot el país des de la parròquia on són hegemònics, a la manera de Josep Pintat amb Terceravia
Carles Naudi i Víctor Pintos, en una reunió per tractar el problema de l’habitatge.
Un nou actor amb aspiracions a cap de Govern presenta candidatura per a les eleccions generals del 2027 (?). El cap visible de Ciutadans Compromesos (CC) de la Massana (i emprenedor; ara fa rellotges), Carles Naudi, ha fet el primer i el segon pas per començar a obrir-se camí cap a l’Olimp polític per excel·lència (la tercera planta de l’edifici administratiu). Per exemple, va llançar el globus sonda en proposar com a futurible cap de llista de la majoria l’excònsol massanenc David Baró. Ni ho contempla. Ara bé, per a postular-se com a alternativa necessita tenir al darrere una força d’abast nacional, i per això ja ha trobat on emmirallar-se, segons ha pogut saber el Diari: en la maniobra de Josep Pintat el 2019 amb la creació de Terceravia a partir de la parròquia on era hegemònic. Fa sis anys va ser des de Sant Julià que es va fer el salt polític a tot el país, a les pròximes, el projecte s’impulsarà des de la Massana, on CC controla amb mà de ferro les eleccions, tant a les nacionals (llista parroquial) com a les comunals. Un senyal inequívoc de les intencions de Naudi i acòlits és la incorporació aquesta tardor del conseller no adscrit, Víctor Pintos, al grup parlamentari que presideix –prescindirà del que li ha prestat DA? Com a primera jugada per captar uns liberals en hores baixes, que naveguen sense rumb i amb un futur –si és que en tenen– desolador, i sumar-los així a la nova formació que aspira a cobrir tot el territori. I de pas treure’ls de la irrellevància.
Un moviment que no hauria de sorprendre ningú perquè tant el mateix Pintos com la presidenta del seu partit, Cristina Rico, han festejat públicament i amb promiscuïtat amb la possibilitat/voluntat/necessitat d’ajuntar-se amb els massanencs. Per afinitats ideològiques, és clar. Perquè es veu que darrerament amb DA cada cop augmenten les discrepàncies i encara n’hi haurà més com més ens acostem a les eleccions. L’última i sonora són les declaracions al Diari de Rico, en què afirma que hauria votat en contra de la Llei òmnibus, una llei a la qual Pintos va donar suport. Per qüestions ideològiques, és clar. Com passa amb l’acord d’associació o l’amnistia als germans Cierco, que hores d’ara sabem on són –a contracor–, però no on seran en cas de tenir responsabilitats de Govern. És que en aquesta legislatura seguiran a l’escalf de DA, per principis i lleialtat, és clar, però també per visibilitat, perquè toquen poder i disposen d’informació sensible de primera mà. Una prerrogativa de la qual gaudirà aviat Pintos i, per extensió, els liberals.
A per Acció
El següent pas de CC serà captar per a la causa els d’Acció, l’altra peça del cisma liberal. No serà tan senzill com amb Pintos. En primer lloc, perquè les ferides del trencament no han cicatritzat i és a la Massana precisament on tenen, via el comú, els enfrontaments més acarnissats. En segon lloc, perquè estan més a prop d’integrar-se a DA que una altra cosa. Per ideologia, és clar. I potser per la mà de càrrecs que han aconseguit després dels paupèrrims 805 vots que van arreplegar a les eleccions –un conseller, una secretaria d’Estat, un ambaixador i la presidència de l’Institut de les Dones. Però en política pot passar de tot, oi Ladis? A aquesta barreja esperen que s’hi afegeixi la dreta òrfena que s’aixopluga sota el paraigua de Virtus i que busca desesperadament un apòstol de l’adaptabilitat, més proper al pragmatisme que a la doctrina. Vaja, algú com Carles Naudi. Arribats aquí, comença el conte de la lletera a càrrec dels impulsors del projecte, en la versió comptar vots.
Ciutadans Compromesos va obtenir 1.015 vots a la parroquial de la Massana el 2023 i 1.113 a les comunals del mateix any. La suma de les dues forces liberals es va enfilar fins als 1.698 vots, una xifra gens menyspreable tenint en compte que no ho podien haver fet pitjor. Amb la qual cosa, i sempre en el terreny de la política ficció, rondarien els 3.000 vots, els que va obtenir Carine Montaner que li van servir per sumar tres consellers (més els dos de la parroquial que es donen per segurs). Als quals caldria afegir els vots que aportarien els de Virtus. Unes elucubracions que de ben poc li van servir a Josep Pintat. I Concòrdia no existia.