13,5 milions per als sous públics

Després de mesos de negociacions complexes, marcades per girs inesperats, preacords frustrats a última hora i diversos episodis de tensió, ara sí, el Govern i els sindicats de la funció pública han assolit un preacord per a la revaloració salarial del personal de l’administració. L’entesa es va formalitzar ahir a la tarda durant una sessió de treball presidida pel cap de Govern, Xavier Espot, i pel ministre de Funció Pública i Transformació Digital, Marc Rossell.

El full de ruta preveu tancar l’acord definitiu al setembre, un cop finalitzats els càlculs tècnics necessaris. Tot i això, de la trobada d’ahir ja se’n desprenen els grans trets de l’acord: els increments salarials s’aplicaran de manera lineal a la base retributiva de cada nivell de l’administració, amb un augment mitjà del 10% dels sous, tot i que hi haurà nivells en què aquest percentatge serà diferent. Amb aquest model s’abandona l’anterior de recol·locar els treballadors a una banda salarial superior segons la seva antiguitat, tot i que l’acord també busca compensar la manca d’evolució professional que ha patit el personal arran de la suspensió, fa quinze anys, del complement de gestió de l’acompliment (GAdA), tal com va explicar el Govern.

La firma final es farà al setembre després de cloure els càlculs

El cost total de la reforma salarial s’estima en un màxim de 13,5 milions d’euros anuals, una xifra que s’assolirà de manera gradual. El desplegament començarà aquest mateix any amb una dotació inicial de tres milions d’euros. El calendari acordat també preveu que a partir del 2026 es posi en marxa una revisió parcial de les bandes salarials.

El consens es va produir després que el Govern complís el compromís adquirit el 24 de juliol passat i presentés nou escenaris basats en tres models diferents. Els sindicats van valorar positivament la proposta i van donar suport majoritari al model que planteja increments lineals, en considerar-lo el més equitatiu. L’objectiu principal d’aquesta reforma, tal com va destacar l’executiu en un comunicat, és fer més competitius els salaris públics i revertir la dificultat creixent per captar i retenir talent dins de l’administració, una problemàtica evidenciada els últims temps per la manca de candidats als concursos públics en diversos sectors, tal com havien denunciat els mateixos funcionaris en diverses ocasions.

L'augment es farà segons el nivell professional de cada funcionari

Aquesta reforma salarial se suma a les millores que ja s’havien acordat en rondes de negociació prèvies, com ara el manteniment del pressupost destinat a formació contínua i el reconeixement de l’antiguitat del personal interí, una mesura amb especial incidència en el cos d’Educació, en què aquesta situació afectava un nombre significatiu de treballadors que no tenien progressió professional.

Un camí difícil

El Govern va voler expressar ahir el seu agraïment per la col·laboració i les aportacions constructives dels sindicats al llarg d’un procés de diàleg que ha estat tot menys senzill. El calendari inicial de l’executiu preveia que l’acord s’hauria d’haver tancat, com a molt tard, el mes de juny. Tanmateix, diversos imprevistos i punts de desacord van anar allargant les negociacions, fins que finalment, i sempre que no hi hagi cap gir d’última hora, la firma definitiva es farà al setembre, tres mesos més tard del que estava previst.

Abans d’arribar a aquest preacord, el procés ha viscut diversos episodis significatius. A l’inici, fins i tot es va plantejar una vaga per part d’alguns cossos de l’administració, davant el malestar per l’estancament salarial i la manca de perspectives de millora. Aquelles veus van contribuir a pressionar l’inici de les converses, que van començar amb posicions molt allunyades: els sindicats reclamaven augments de fins al 18%, mentre que el Govern partia d’una proposta pròxima al 8%.

Tot i les diferències inicials, les parts van anar acostant postures amb el pas de les setmanes i, enmig d’aquestes negociacions, també es va produir un relleu al capdavant del ministeri de Funció Pública, amb la sortida de Trini Marín, que va deixar la cartera en mans de Marc Rossell per centrar-se exclusivament en Afers Socials.

El moment més crític, però, va arribar fa un parell de setmanes, quan tot semblava encarat cap a un acord final. Una confusió en la interpretació de les propostes va fer saltar pels aires mesos de feina. Aquesta situació va obligar a refrenar les expectatives, revisar escenaris i recalcular opcions, fins a arribar al model final escollit ahir, amb un cost màxim anual de 13,5 milions d’euros.