Dinamarca vol accelerar l’acord

Dinamarca ha situat l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea com una de les seves prioritats durant el semestre al capdavant del Consell de la UE. El missatge s’ha interpretat com una empenta política significativa després d’un període de negociació en què s’ha avançat, però no s’ha culminat la signatura, tot i que al Principat es rep amb certa cautela. El motiu: no és la primera vegada que una presidència europea es compromet a accelerar el procés i, tot i aquestes declaracions d’intencions, han anat passant països agafant la presidència.

La predisposició danesa es va posar sobre la taula durant la reunió del pacte d’Estat sobre l’acord d’associació, celebrada dimecres passat, en què es va fer una repassada als principals fronts oberts que encara queden pendents per culminar el text final. Dinamarca ja ha transmès als negociadors andorrans la voluntat d’avançar “al més aviat possible”, segons es va traslladar als membres del pacte d’Estat. Tanmateix, s’espera que les paraules es tradueixin en accions concretes que permetin portar el text a votació al Parlament Europeu.

Les autoritats luxemburgueses voldrien un marge similar a l’andorrà

Un dels punts centrals que es veuen amb certa cautela és la insistència de Luxemburg, que veu en el protocol financer amb Andorra un model que hauria de ser revisat en alguns punts. De fet, en el fons hi ha l’interès a aconseguir una flexibilització del control europeu sobre el seu sistema financer, amb l’objectiu d’aproximar-se al model andorrà. Tot i estar plenament subjecte a la normativa comunitària, les autoritats luxemburgueses voldrien disposar d’un marge similar al que s’ha concedit a Andorra en matèria de supervisió.

S’ha de catalogar la naturalesa de l’acord i traslladar la votació a europa

El protocol andorrà és vist com un avenç notable perquè limita el marge d’intervenció dels supervisors europeus i reforça la sobirania reguladora del país en matèria de control financer. Aquest equilibri ha estat un dels grans èxits en el procés de negociació i Andorra vol mantenir-lo intacte. No seria bo que altres països s’apuntin a la reivindicació luxemburguesa. D’altra banda, s’ha informat que les converses entre Itàlia i San Marino sobre aquest mateix protocol continuen, tot i que no afecten de manera directa el cas andorrà.

Pel que fa a l’adaptació del cabal comunitari, es va abordar la necessitat d’impulsar una cinquantena de lleis per adequar l’ordenament jurídic nacional a les exigències del mercat únic europeu. La resta? Alguns dels textos no preocupen, ja que no serien aplicables a Andorra per l’absència de sectors afectats, igual que els seus reglaments. Moltes lleis ja estan adaptades a la realitat europea, de manera que assumir el cabal comunitari no serà el gran problema que s’estava fomentant.

Tram final

Aquest nou període pot suposar el tram final que catalogui la naturalesa jurídica de l’acord i que traslladi la votació al Parlament Europeu. Sigui mixt o no, l’executiu haurà de decidir la celebració del referèndum i, si fos precís, l’aplicació provisional d’aquells punts de l’acord que no poden ser discutits pels diversos parlaments nacionals i federals de la UE. França s’ha posicionat clarament a favor que sigui considerat un acord mixt, mentre que Espanya defensa que el text té prou solidesa jurídica per ser qualificat d’exclusiu de competència comunitària i evitar així un procés de ratificació més llarg i complex. Aquesta divergència pot allargar el calendari previst i obrir un debat jurídic de fons sobre els límits de la competència externa de la Unió en relació amb els estats membres.