El Govern avalua una contractació a l’origen amb allotjament i retorn

La gestió del flux migratori és una de les qüestions que estan generant debat els últims mesos. D’un costat, hi ha la línia governamental d’exercir més control per no seguir disparant el creixement poblacional i, de l’altre, la reclamació empresarial –especialment del sector d’hoteleria i restauració– de major flexibilització per la necessitat de mà d’obra. Un tercer element és la pressió veïnal, que veu com les derivades de la regulació andorrana respecte als treballadors forans o els problemes que tenen per trobar un habitatge l’estan esquitxant en forma d’augment del cens. La fórmula que està treballant el Govern per mirar de resoldre tot aquest puzle és la contractació en origen: rubricar acords amb els països d’on provenen els treballadors perquè els que travessen la frontera per treballar ho facin ja amb contracte i que es garanteixi el retorn quan es tracta de venir a fer una feina temporal. El Govern s’ha fixat en el model espanyol, que estructura aquesta modalitat a través del programa anomenat GECCO (gestió col·lectiva de contractacions en origen), que serveix per a contractacions temporals però també estables, i que recull el compromís del treballador de tornar al país quan acabi el període contractual però també deures per part de l’empresariat més enllà dels lligats al vessant laboral, com ara assegurar un allotjament digne a aquestes persones.

Andorra ha sondejat administracions de llatinoamèrica

Els acords amb els països d’origen del treballador són un element clau de la iniciativa. De fet, l’executiu ja ha explicat que s’han iniciat contactes en aquest sentit amb el Perú o l’Equador perquè és un sistema que es pensa per a la mà d’obra procedent de Llatinoamèrica, que ha experimentat un increment molt important després de la pandèmia. Espanya, per exemple, i segons consta en la informació del programa relatiu al 2025, té acords subscrits amb Colòmbia, l’Equador, Hondures, Guatemala, el Marroc, Mauritània, la República Dominicana i Ucraïna. I el que anomena “instruments de col·laboració”, amb una dotzena de països més.

Espanya se centra en agricultura, hostaleria i construcció

Amb el sistema de contractació en origen, Espanya també cerca regular l’arribada de treballadors estrangers de manera legal i planificada. Com funciona? Consisteix en la selecció i incorporació de treballadors en els seus països a través d’un procediment col·lectiu i s’adreça especialment a sectors marcats per la temporalitat i estacionalitat de la necessitat de mà d’obra: agricultura i, com en el cas d’Andorra, l’hostaleria i també la construcció. Les empreses presenten ofertes laborals col·lectives davant l’administració, que abans d’aprovar-les, avalua si no es poden cobrir amb mà d’obra resident. Si el procés continua, la selecció de treballadors es fa als països d’origen, i es tramita el permís de residència i treball als seleccionats.

Les empreses es comprometen que els treballadors percebran les mateixes condicions salarials i laborals fixades als respectius convenis col·lectius, i a facilitar allotjament i cobertura sanitària des del primer dia de feina. En alguns casos, també sufraguen les despeses del viatge. Els treballadors han de limitar la seva estada al país al període autoritzat i, en cas de contractació temporal, tornar al lloc d’on procedeixen un cop finalitzada la feina. Un compromís de retorn que, si es compleix, assegura poder participar en campanyes de treball futures, amb les mateixes empreses o persones. Tampoc no poden tenir feines complementàries. Els requisits vigents indiquen que les persones beneficiàries del programa poden obtenir una mena d’autorització plurianual que els facilita feina temporal durant quatre anys.

Les xifres publicitades pel govern espanyol indiquen que el programa va moure uns 40.000 treballadors durant els anys 2023 i 2024.