Les alertes a la població s’enviaran ‘via’ missatge “instrusiu” al mòbil

El desplegament del sistema d’alerta massiu a la població per gestionar emergències serà una realitat els mesos vinents. La setmana passada finalitzava el termini perquè les empreses presentessin ofertes al concurs internacional llançat per Andorra Telecom de licitació del contracte de servei i subministrament de la tecnologia i s’han rebut set propostes que ara hauran de ser analitzades. L’objectiu és formalitzar l’adjudicació a la tardor. Andorra Telecom fa de partner tecnològic, però les condicions (necessitats operatives i tècniques) s’han treballat de manera conjunta amb el departament de Protecció Civil, que pilota el projecte. El model que s’implantarà és l’anomenat Cell Broadcast, que implica un enviament massiu de missatges al telèfon mòbil dels ciutadans, missatges de tipus “intrusiu” per assegurar que tothom té la informació al moment, i que és el que s’usa als dos països veïns i també al Regne Unit o Alemanya.

El Govern defensa la necessitat de disposar d’una via de comunicació d’aquesta mena en cas de situacions d’emergència o eventuals catàstrofes naturals i així es va constatar en el marc d’un projecte més ampli, la instauració del 112 i un Centre Nacional d’Emergències. Per a l’executiu, “són eines fonamentals per a la protecció dels territoris, ja que permeten alertar ràpidament les poblacions afectades per situacions associades a riscos naturals o tecnològics amb un impacte greu sobre les persones, els béns o el medi ambient; donar instruccions i consells d’autoprotecció a les poblacions afectades en temps real per tal de reduir l’impacte dels fenòmens, i reduir l’exposició al risc i millorar la resposta general a les situacions d’emergència”. Es tracta d’usar els avenços tecnològics en favor d’una gestió que en minimitzi les conseqüències.

El sistema

El Cell Broadcast permet l’enviament a tots els dispositius mòbils ubicats en una zona geogràfica específica, l’afectada per la situació d’emergència i independentment de l’operadora del dispositiu i sense necessitat de connexió a internet. Una de les característiques particulars és que, en situacions de risc greu –s’engloben desastres naturals, emergències de protecció civil, entre d’altres casuístiques–, el missatge arriba acompanyat d’un so estrident i una vibració intensa, fins i tot si el dispositiu es troba en silenci o amb el so desactivat, per tal de garantir que la informació arriba al moment a tota la població afectada. No obstant això, existeix la possibilitat que en cas de missatges informatius, proves o alertes de menor gravetat, el so pugui ser més suau o fins i tot inexistent. En molts dispositius, els usuaris poden configurar quin tipus d’alertes volen rebre i si desitgen o no que sonin, però sempre que no es tracti d’una alerta de màxima prioritat.

Als països veïns els sistemes s’han batejat com a ES-Alert (a Espanya) i FR-Alert (França), i ja estan plenament actius i operatius. A França, la implementació arreu del territori es va executar a mitjan any 2022 per informar els ciutadans que es trobessin en una zona de perill. A Espanya, el department de Protecció Civil també va iniciar els assajos l’any 2022 en les diferents comunitats autònomes. Ha estat motiu central de controvèrsia per la utilització que se’n va fer durant la dana que va afectar València la tardor passada pel temps que van trigar les autoritats del territori a decidir que s’havia d’enviar un missatge massiu a la ciutadania per prevenir-la de les inundacions; els telèfons van vibrar quan el risc ja era una afectació clara en diverses localitats i l’aigua havia atrapat multitud de persones. A Catalunya es va usar fa tres setmanes, pel risc de pluges torrencials, demanant a la població que evités desplaçaments i apropar-se a zones inundables. Es van produir algunes incidències, perquè no tothom va rebre l’avís, casuístiques que es van atribuir a motius com ara l’antiguitat del telèfon.