REPORTATGE
Un Copríncep proper
Trenta joves andorrans de l’Església d’Urgell han participat en el Jubileu de la Joventut, a Roma, per reforçar la relació amb Déu.

La delegació andorrana amb el Copríncep.
Una trentena de joves andorrans estan vivint una experiència espiritual i de convivència, gràcies a la celebració del Jubileu de la Joventut a Roma. Aquest esdeveniment, que forma part de l’Any Sant i que se celebra cada 25 anys, convocat pel Papa, reuneix milers de joves catòlics que comparteixen la devoció a Déu i l’amor a la religió.
Durant el pelegrinatge, els joves han viatjat a Roma amb l’objectiu de renovar la seva fe i compartir experiències de fraternitat. La delegació andorrana ha compartit moments de pregària i amistat amb joves d’arreu, amb qui han intercanviat paraules, banderes i polseres dels respectius països. Els nois i noies del Principat han pogut accedir a espais singulars, com ara la cripta de la basílica de Sant Pere, on van celebrar una missa íntima, i també han assistit als actes públics presidits pel Papa Lleó XIV.
Els andorrans han compartit moments d’amistat amb joves d’arreu
Amb tot, el que més ha sorprès els joves és la proximitat i l’acompanyament constant del bisbe d’Urgell i Copríncep episcopal d’Andorra, monsenyor Josep-Lluís Serrano Pentinat, a qui han destacat com a molt més que un guia espiritual.
“És el nostre Príncep, el nostre bisbe, però és com si fos un familiar més”, explica l’escaldenca Maria Viola, una de les participants en el Jubileu de la Joventut, que assenyala que estan “molt agraïts i molt impressionats amb la seva feina”. Ella destaca que ha estat molt impactant “veure en directe tot el que ens expliquen a classe” i poder viure la fe d’una manera tan intensa. Una impressió que comparteix Jan Guzmán, un altre dels participants, que subratlla l’experiència “d’haver parlat amb ell de persona a persona” i la sorpresa de veure’l tan proper i atent.
Sofia Pemartín, nascuda a Andalusia, però resident a Andorra la Vella des de fa sis anys, resumeix amb entusiasme: “No es nota que sigui el Copríncep. Estem amb ell com si fos el nostre amic.” Per a ella, la trobada amb altres grups de joves catòlics espanyols ha estat molt enriquidora i emocionant. A més, ara que torna a Andalusia, ha tingut l’oportunitat de conèixer el bisbe de la diòcesi de Jerez de la Frontera, de San Juan de Ávila, on viurà d’aquí a poc.
Ara, de tornada, molts joves es comprometen a mantenir viva la seva relació amb Déu (un dels principals motius del viatge) i amb els nous amics que han fet durant el pelegrinatge. Sens dubte, s’enduen el record inesborrable d’haver compartit fe i camí amb un Copríncep que, durant uns dies, va ser, més que mai Un dels nostres i agraïts per viure experiències que no podran tornar a viure.