Art

'Sons: analogies musicals a la pintura' viatja d'Andorra a Sant Feliu de Guíxols

La iniciativa està impulsada pel museu Carmen Thyssen i la Fundació Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra

Un moment de la presentació a Sant Feliu de Guíxols.

Un moment de la presentació a Sant Feliu de Guíxols.Bertantí Studi

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

L'exposició 'Sons: analogies musicals a la pintura', que va acollir el museu Carmen Thyssen Andorra, s'ha portat a la localitat catalana de Sant Feliu de Guíxols, on el passat 25 de juliol es va realitzar la seva presentació. Una mostra que permet als assistents descobrir l'art a través de la música i viceversa amb peces musicals creades pels compositors andorrans Kic Barroc, Lluís Cartes, Lluís Casahuga i Laura García Olalla, que s'han encarregat de donar forma a aquest univers sonor en una iniciativa impulsada pel museu Carmen Thyssen i la Fundació Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA). Cada creador ha desenvolupat un llenguatge propi, explorant connexions entre el color i la melodia, la textura i el timbre, la forma i l’estructura musical.

L’exposició 'Sons' segueix la mateixa dinàmica que tenia a Andorra: es lliga la peça pictòrica amb música creada expressament per quatre compositors, i alhora es pot seguir l’audioguia explicativa. Entre les 43 obres -quatre de recent adquisició al fons pictòric- hi ha una pintura de Josep Amat del 1930, que s’exposa per primera vegada al públic, acompanyada d’un vídeo al costat, realitzat per Joaquim Mir, on es veu, precisament, Amat pintant el quadre a la Rambla de Barcelona.

Però hi ha més sorpreses en aquesta col·lecció que reuneix peces de Rusiñol, Meifrèn, Tàpies, Urgell o Martí Alsina, entre altres. El projecte de Pilar Giró i organitzat per la Fundació Centre d’Art Col·lecció Catalana de Sant Feliu de Guíxols, compta amb la col·laboració del Museo Carmen Thyssen Barcelona, i aposta per una lectura interdisciplinària i immersiva. L’itinerari es construeix al voltant de conceptes musicals com composició, cadència, polifonia o acords, que actuen com a eixos interpretatius de les obres seleccionades.

El relat expositiu incorpora una secció dedicada a Juli Garreta, amb un diàleg visual amb la seva música a través d’obres de pintors catalans contemporanis. Quan l’art visual esdevé música a sons. Analogies musicals a la pintura, l’experiència del visitant s’amplia gràcies a un recorregut sonor original, format per peces musicals creades específicament per a l’exposició. Aquesta proposta transforma l’exposició en una experiència immersiva, sinestèsica i plena de matisos, on la música s’inspira directament en les obres exposades.

Les peces es poden escoltar en paral·lel a la visita mitjançant un sistema digital accessible per codi QR, i estan pensades com a extensions auditives de la pintura: bandes sonores invisibles que narren, suggereixen i evoquen emocions.

Entre els assistents a la presentació van estar la baronessa Thyssen, Carmen Cervera, acompanyada de la seva filla Carmen Cervera, el conservador en cap de la col·lecció Carmen Thyssen, Guillermo Cervera, junt amb l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas com a amfitrió, van participar d’una vetllada on l’art i la música del compositor local Juli Garreta –del qual enguany se celebra l’any commemoratiu- van unir-se amb sensibilitat i intensitat. La curadora de l’exposició, Pilar Giró, va introduir als presents les principals claus per interpretar l’exposició d’enguany, i per la banda musical el musicòleg i comissari de l’Any Garreta, Joaquim Rabaseda, va introduir els secrets de la música del compositor. Amb aquestes claus narratives, la visita posterior del públic -en jornada de portes obertes- va ser molt més enriquidora.

La tria de peces musicals, l’entorn del monestir del segle X i l’exposició artística va fer que el públic gaudís d’una vetllada solemne: la jove Camerata de Música Catalana, dirigida per Jofre Bardolet, va interpretar tres grans peces de Juli Garreta, ‘Somni gris’, el Quart moviment de les ‘Impressions Simfòniques’ i la sardana ‘Juny’ adaptada a corda, davant la Porta Ferrada del monestir benedictí, amb un auditori a l’aire lliure de més de 700 persones absolutament entregat.

Tres propostes expositives

Els visitants no es troben una exposició quan visiten el Monestir, sinó tres: 'Sons. Anaolgies musicals a la pintura' de la col·lecció Carmen Thyssen; 'Dansa cromàtica', d'Àlex Pallí en homenatge a Garreta; i 'Gestos persistents. De l'arqueologia al present artístic de Sant Feliu de Guíxols'. La Fundació Centre d’Art Guíxols desplega un programa expositiu format per tres propostes que conviden a descobrir el patrimoni, la creació contemporània i el diàleg entre disciplines, des d’una mirada arrelada al territori i oberta al món.

Els tres projectes es connecten a través d’un relat comú: l’art com a espai de vivència compartida, sensibilitat i transformació cultural.

Aquest conjunt expositiu reafirma el compromís de la Fundació amb la difusió de l’art i la cultura, amb especial atenció a la comunitat educativa, els públics diversos i els vincles amb el paisatge, la història i la identitat local. També referma les sinergies entre l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i els centres Carmen Thyssen per portar a la ciutat la millor programació artística de tota la Costa Brava de la temporada d’estiu. Una col·laboració que ha d’acabar cristal·litzant amb un Museu Carmen Thyssen a la ciutat en els pròxims anys i que permet a Sant Feliu accedir a una col·lecció de primer nivell.

tracking