42 candidats refusen un pis públic

S’ha parlat molt del poc interès que han generat els 23 pisos del bloc de Sant Joan de Caselles, el tercer del parc públic del qual s’ha llançat convocatòria. A hores d’ara i després de successives adjudicacions encara queden quatre pisos pendents de tenir inquilins. Ahir la directora de l’Institut Nacional de l’Habitatge, Marta Alberch, va fer públiques les xifres de renúncies, que no han estat exclusives de Canillo malgrat que l’edifici és el que acumula la immensa majoria: són 34 de les 42 totals. Les altres vuit són de sol·licitants que van renunciar a un dels immobles de Verge de Canòlic a Sant Julià (4) i de l’edifici de Tobira de la capital (4). Els motius? Alberch va precisar que en quatre casos es va al·legar que s’havia trobat un lloguer al mercat lliure, que també hi ha casos de persones a les quals l’empresa els va facilitar un allotjament, però que “són diverses, no les podem agrupar”, i que, ara com ara, i amb una mostra tan petita, no es poden extreure conclusions. “No podem valorar que la gent només vol viure a les parròquies centrals només pel cas Canillo”, va argumentar. A més, va esgrimir que de renúncies es donen a tot arreu on es llancen programes. Renunciar a un pis impedeix tornar a inscriure’s a la llista durant un any.

Els aspirants que han renunciat són una quarta part dels 162 sol·licitants que han superat tots els requisits (d’ingressos, residència o diners que destinen a l’arrendament) per entrar al registre que dona dret a accedir a un lloguer assequible, entre els quals hi ha els que ja han signat el contracte d’un. Fins a final de juliol s’han valorat 751 sol·licituds i la meitat s’han rebutjat per no complir els criteris demanats. Alberch va precisar que les successives modificacions (s’ha canviat dos cops la normativa) han rebaixat el nombre de negatives. Cal recordar, per exemple, que el requisit d’estar dedicant més del 30% al pagament del lloguer es va flexibilitzar perquè deixava fora joves que volien emancipar-se o persones que s’havien vist obligades a tornar a casa dels progenitors i que, per tant, no pagaven arrendament. En qualsevol cas, des que es va posar en marxa el registre (l’abril del 2024) s’han rebutjat 374 sol·licituds. Un centenar i escaig més han quedat fora per altres motius (com el desestiment dels candidats a seguir en el procés) i cent exactes estan pendents de valorar.

Adjudicataris i en espera

Formalment, ja tenen les claus d’un pis del parc públic 51 nuclis familiars formats per 92 persones entre els que viuen a Sant Julià, Andorra la Vella, Canillo i en un pis de l’edifici de la Solana del Pas. El perfil indica que un 27% dels beneficiaris vivien en un pis de lloguer, una quarta part són joves que s’han emancipat i un 20% més compartien pis. Pràcticament, la meitat són famílies monoparentals i un 40% tenen nacionalitat andorrana.

Hi ha 48 sol·licitants més en espera; queden els quatre pisos buits de Sant Joan de Caselles que s’han de tornar a adjudicar pròximament (ja s’han elegit els candidats, però encara hi poden haver renúncies tot i que Alberch confia que aquesta sigui la definitiva) i al setembre s’obrirà la convocatòria per als 14 pisos de Roureda de Sansa. Després està prevista la de l’antic hotel Hermus dEncamp (20 immobles), mentre que les obres de l’edifici Ribasol d’Arinsal (70), Font de Ferro de Sant Julià (14) i un dels blocs Ordino (25) s’han de cloure abans que acabi l’any. Són, en total, 166 habitatges més.

I per completar els 162 candidats validats per accedir al registre de lloguer assequible, cal sumar una vintena més de baixes, aquestes per motius com ara que han deixat de complir els requisits en el decurs del procés.