‘Maximitzar’ la mà d’obra

El Govern es manté ferm en el control sobre l’atorgament de permisos d’immigració per limitar el creixement demogràfic. Ha quedat clar que no hi haurà ampliació de les autoritzacions de treballadors estrangers per a la temporada d’estiu i que l’hoteleria i la restauració han de cobrir les necessitats amb la mà d’obra que hi ha. Però el ministeri d’Interior sí que estudia altres mesures plantejades pel sector empresarial per pal·liar els dèficits de mà d’obra d’aquests sectors més tensionats, sense haver de recórrer a una obertura infinita de quotes que es considera insostenible. D’una banda, allò ja avançat de permetre que els treballadors de temporada puguin fer extres en un sector diferent del que han estat contractats. I en l’equació també hi hauria l’opció d’una extensió de la jornada laboral, malgrat que això es revisaria amb cautela per la necessària protecció del dret al descans. Ara mateix, es poden fer fins a dotze hores extres a la setmana i 48 al mes. I, de l’altra, ajudar a l’estabilització de les plantilles d’hotels i restaurants ampliant el termini de prohibició de salt a un altre sector dels tres anys actuals a cinc. Una de les problemàtiques de les empreses és que els treballadors acabin buscant després llocs de feina amb horaris més compatibles amb la conciliació familiar.

No és l’únic que ha demanat el teixit empresarial. Els hotelers han posat sobre la taula una flexibilització de quotes que el Govern ja ha descartat. Flexibilització que consisteix a eliminar els cinc mesos que han de transcórrer perquè un temporer pugui sol·licitar un nou permís d’aquest tipus, circumscrit a una campanya turística. L’argumentació del sector és que es troben que després de formar treballadors durant una temporada no els poden mantenir perquè no hi ha una opció de fer-los un nou permís; bé, hi ha la possibilitat d’entrar a la quota general, però és molt més restrictiva en requisits d’experiència laboral acreditada. Per a l’executiu no és una opció, perquè es considera que fomentaria la temporalitat, la precarietat, i que s’allunya dels estàndards internacionals de regulació del treball.

Les modificacions en estudi hauran de ser objecte, si prosperen, d’una modificació legislativa de la normativa d’immigració. En tractar-se d’una llei qualificada, cal abordar-les amb els grups parlamentaris.

I, en paral·lel, hi ha l’aspiració d’esprémer la contractació a l’origen. El cap de Govern va anunciar fa un parell de setmanes que s’estava avançant en aquesta qüestió, i que s’havien mantingut contactes en aquesta direcció amb alts càrrecs de l’Equador i el Perú, a banda d’informar que es tractaria el tema en el marc del grup de treball constituït amb el govern espanyol i la Generalitat. La contractació en origen garanteix que els treballadors arriben a Andorra amb tots els coneixements sobre les condicions laborals i la normativa migratòria i, per tant, també ha d’evitar el que Xavier Espot va qualificar de “distorsions en el moment que els treballadors marxen d’Andorra cap a Espanya”. Una altra de les derivades de l’arribada d’estrangers per treballar és la detecció de reagrupaments familiars irregulars i que la problemàtica acabi esquitxant el territori veí, on s’instal·len alguns d’aquests nuclis, un fenomen sobre el qual ha alertat l’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera.

Recurrent

La problemàtica és recurrent. I per això el sector reclama al Govern que defineixi un posicionament sobre el model turístic perquè la quantitat exigeix més treballadors. El Govern es va avenir a una flexibilització per facilitar les contractacions en la postpandèmia, però la marxa enrere en constatar que el creixement poblacional s’estava disparant és difícilment digerible per a hotels i restaurants quan arriba la punta de visitants. L’aspiració és aclarir tan aviat com sigui possible a què han d’atenir-se per a l’hivern, conscients que a l’estiu no hi ha canvis.