Reclamació per regular el canvi de gènere

Diversand ha tornat a instar el Govern a fer pública, de manera urgent, la regulació sobre l’accés als tractaments de transició de gènere. Així ho recull un informe elaborat conjuntament amb Stop Violències, en el marc de l’examen periòdic universal (EPU) de les Nacions Unides sobre les violències de gènere i els drets de les persones LGTBIQ+. Andorra serà avaluada en el quart cicle d’aquest mecanisme de revisió, impulsat pel Consell de Drets Humans de l’ONU, el mes de novembre vinent.

L’informe denuncia que l’endarreriment en la publicació del decret “preocupa enormement la societat civil”, ja que hi ha persones trans que inicien tractaments hormonals sense seguiment mèdic. Aquesta manca de regulació, segons les entitats, pot derivar en greus conseqüències per a la salut mental d’aquestes persones, exposant-les a situacions límit com l’autolesió o fins i tot intents de suïcidi. També es remarca que, en casos així, l’ingrés a l’àrea de psiquiatria de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell no garanteix una atenció adequada, atès que el centre no disposa de personal especialitzat en diversitat de gènere.

Alerta dels riscos per a les persones trans de la falta de cobertura

A banda dels drets de les persones trans, l’informe també posa el focus en la violència de gènere. En aquest àmbit, les entitats reclamen al Govern la creació de serveis especialitzats per a l’atenció integral a dones víctimes, l’establiment de tribunals específics per a casos de violència de gènere i un millor accés als serveis mèdics, forenses i psicològics.

Demana mecanismes de protecció a a les defensores de drets humans

Un altre dels punts clau del document és l’avortament. Diversand i Stop Violències reiteren la petició perquè es despenalitzi i legalitzi la interrupció voluntària de l’embaràs, tot garantint que sigui un servei segur, gratuït i confidencial dins del territori andorrà. A més, demanen l’impuls de campanyes de sensibilització i la protecció de les dones contra la violència obstètrica mitjançant el desplegament de legislació específica.

En l’àmbit dels drets de les dones i la infància, el col·lectiu reclama el reforç dels mecanismes d’investigació, sanció i reparació en casos d’explotació sexual, així com la revisió de les lleis penals i d’estrangeria per evitar la criminalització de dones migrants i racialitzades en situació de prostitució, especialment quan poden ser víctimes d’explotació.

Finalment, el document insisteix en la necessitat d’adoptar mesures efectives de reconeixement públic i reparació per garantir la protecció de les defensores dels drets humans. En aquest sentit, es mencionen els casos d’Elisa Muxella, Resma Punjabi i Vanessa Mendoza.