Millora el poder adquisitiu, però creix la bretxa entre rics i pobres

Les dades econòmiques del 2024 deixen un missatge ambivalent: mentre que la renda mitjana i la mediana van experimentar pujades destacables, els indicadors relacionats amb la pobresa i l’exclusió social van empitjorar. És la paradoxa d’un país on els ingressos globals milloren, però una part important de la població continua sense arribar a final de mes en condicions dignes.

El percentatge de població en risc de pobresa va créixer del 13,6% al 16,4%, un increment de 2,8 punts percentuals en només un any. Això equival a gairebé una de cada sis persones. Aquest risc es calcula si els ingressos d’una persona estan per sota del 60% de la mediana, que el 2024 va ser de 28.883 euros. És a dir, qualsevol persona amb menys de 17.330 euros anuals és considerada en situació de risc.

La pobresa severa presenta una evolució positiva i passa del 7,4% al 4,2%, percentatge que representa la població que viu amb ingressos inferiors al 40% de la mediana.

La situació és preocupant quan es combinen diverses formes de vulnerabilitat. L’indicador Arope, que integra el risc de pobresa, la privació material severa i la baixa intensitat laboral, mostra que el 19,4% de la població andorrana es troba en almenys una d’aquestes condicions. Això representa gairebé una de cada cinc persones i suposa un lleuger augment respecte al 2023.

Evolució

Per què augmenta la desigualtat entre rics i pobres? Els ingressos dels més pobres creixen menys o directament baixen. El 20% més pobre de la població concentra només el 6,1% dels ingressos totals (el 2023 era del 6,5%). En canvi, el 20% més ric acumula el 45,7% dels ingressos, tot i baixar lleugerament (era 47,5%). Això mostra una concentració molt forta dels ingressos en les rendes altes i un empobriment relatiu dels que menys tenen.

El llindar de pobresa puja, però moltes llars no l’assoleixen. La mediana d’ingressos puja (+7,6%), i amb ella el llindar del risc de pobresa també augmenta (de 16.102 a 17.330). Moltes persones no han pogut seguir aquest ritme i han quedat per sota del nou llindar: això explica per què el risc de pobresa passa del 13,6% al 16,4%.

En relació amb la privació material severa –com no poder fer vacances, mantenir la casa calenta o afrontar una despesa imprevista–, el 5% de la població es trobava en aquesta situació. Són dues dècimes menys que l’any anterior, però l’afectació continua sent rellevant, especialment en llars formades per un sol adult (11,3%) o per un adult amb dependents (10,3%).

Un altre indicador estructural és el cost de l’habitatge. El 9,4% de les persones destinen més del 40% dels seus ingressos a pagar el lloguer, hipoteca o serveis bàsics. La sobrecàrrega afecta sobretot els que viuen de lloguer, amb una taxa del 13%, tot i que ha millorat lleugerament respecte al 2023.

Les llars més vulnerables tornen a ser les monoparentals. En les famílies d’un adult amb persones dependents, el 33,2% es troba per sota del llindar de pobresa. També presenten taxes altes les llars d’un sol adult (24,5%) i, en menor grau, les de dos adults amb fills (13,5%).

La majoria de la població declara que arriba a final de mes amb facilitat

En paral·lel a aquesta realitat, els ingressos mitjans de la població han crescut. La mitjana se situa en 37.335 euros (+3,2% respecte al 2023) i la mediana en 28.883 euros (+7,6%). Aquestes xifres mostren que la renda ha pujat, especialment entre les persones grans (65 anys o més), que han vist incrementar els seus ingressos un 16,2%. En canvi, els menors de 16 anys han registrat una caiguda de l’1,4% en la mitjana, tot i que la mediana puja un 10%.

La mesura de la desigualtat en la distribució dels ingressos baixa de 40 a 38,4. Sense les prestacions socials ni les pensions, però, la desigualtat s’enfila fins a 47,1, fet que demostra el paper essencial que juguen les polítiques públiques. També hi ha una millora en la percepció subjectiva. El 68,6% de la població diu que arriba a final de mes amb facilitat, en comparació amb el 66,4% del 2023. Això indica una lleu recuperació del poder adquisitiu, sobretot en llars de dos adults sense dependents.

Calefacció

Malgrat això, l’estudi recull que prop d’un 28,3% de la població no pot fer front a una despesa imprevista de 1.295 euros, i un 19,5% no pot reemplaçar mobles desgastats. A més, el 10,7% no es pot permetre fer vacances i el 8% no pot escalfar casa seva adequadament durant els mesos d’hivern. Aquesta dada apunta que una part important de la població continua molt a prop del llindar de vulnerabilitat.

Una dada que matisa la millora general és la diferència entre viure en propietat o en règim de lloguer. Les persones que tenen un habitatge en propietat van declarar una mitjana d’ingressos de 47.755 euros, mentre que les que viuen de lloguer es queden en 30.526 euros. Aquesta bretxa reflecteix una doble desigualtat: econòmica i d’accés a l’habitatge.