CULTURA POPULAR
Sense músics locals a la festa major
Discjòqueis i tècnics andorrans reclamen més presència als esdeveniments organitzats pels comuns
L’actuació d’un DJ a l’Andorra Music Winter Festival.
Les festes majors a Andorra tornen a posar en evidència una demanda històrica, la poca representació dels artistes locals als grans escenaris del país. Tant Joan Holthoefer, DJ i vicepresident de l’Associació de Discjòqueis i Productors d’Andorra (ADPA), com Joan Gómez, president de l’Associació de Músics d’Andorra (ASMA), apunten que els Discjòqueis i músics andorrans no es reflecteixen en els grans esdeveniments públics. Holthoefer denuncia que els DJ i artistes locals treballen intensament durant la temporada d’hivern, animant pistes d’esquí, festivals com l’Hibernation, terrasses d’oci, però a l’estiu desapareixen dels cartells i els esdeveniments de titularitat pública. “Els privats confien en nosaltres, a diferència del sector públic durant les festes majors”, assegura el discjòquei. Tanmateix, Gómez apunta que “hi ha contractacions locals, però crec que encara es podrien millorar força”. “De fet, ha estat un dels objectius principals de l’associació durant els darrers dos anys. S’hi ha donat molta prioritat i s’han aconseguit avenços importants”, destaca Gómez.
“Hi ha pressupostos molt grans, però no hi ha varietat ni voluntat de donar oportunitats”, afirma Holthoefer, tot afegint que “es tracta d’una iniciativa per al poble i hauria de diversificar en gèneres i propostes, per descomptat amb artistes internacionals i caps de cartell, però també amb artistes locals per tal de donar una oferta atractiva i per a tots els públics”. “Això depèn molt de cada comissió o comú. Però sí, potser caldria revisar el criteri de selecció i assegurar que hi hagi més varietat”, assegura Gómez. En especial, destaca que el sector de l’electrònica no està ben situat, tot i que, segons indica, hi ha fins a un centenar de professionals que desitgen “tenir una oportunitat”. Gómez admet que hi ha hagut més presència de músics andorrans en cicles concrets, com els Dijous de Rock, però reconeix que els artistes locals no tenen espai com a caps de cartell ni als escenaris principals de les festes majors. “Es fa contractació local, però encara no és una aposta clara ni estable”, diu.
El DJ va reunir-se amb el Ministeri de Cultura perquè entén que “Govern ha d’actuar com a maneta i palanca per fer seure els consellers de cada parròquia” i proposar que s’hauria d’establir una quota mínima del pressupost públic de les festes majors dedicada exclusivament a la producció artística i tècnica local.
Tant Holthoefer com Gómez coincideixen que, més enllà de portar caps de cartell de fora –fet que consideren legítim–, cal garantir que una part dels recursos públics es destinin a músics, DJ, muntadors, tècnics de so, d’il·luminació i empreses del país. “Hi ha empreses andorranes que poden muntar escenaris, fer so, fer llum... i no se les contracta. Es prefereixen empreses de fora”, afegeixen. “Ja vaig parlar amb Sílvia Riva, l’anterior ministra de Cultura. No s’hi va fer res. I ara tampoc canviarà res”.
“Hi ha pressupostos molt grans, però no hi ha varietat ni voluntat de donar oportunitats”
Fugida de talent
Holthoefer lamenta la necessitat de sortir del país per continuar treballant com a artista. Malgrat viure i invertir temps a Andorra, molts professionals del sector cultural es veuen obligats a buscar oportunitats fora, sobretot quan arriba l’estiu i la programació institucional no compta amb ells. “Jo aquest estiu no tinc cap bolo a Andorra. Però he estat punxant a Cantàbria, ara aniré a fora d’Andorra a veure festivals. A fora sí que em contracten”, assegura el vicepresident dels discjòqueis.
“Govern ha d’actuar com a maneta i palanca per fer seure els consellers [de cultura]”
Aquesta realitat no és exclusiva d’un sol artista. Segons explica Holthoefer, és una situació compartida per molts DJ, músics i tècnics del país, que han de desplaçar-se a Espanya, França o altres països europeus per continuar actius i viure de la seva feina. “Si algun dia he de marxar definitivament, ho faré. I sense rancúnia. Però em sabrà greu haver de buscar fora el que no em donen aquí”, conclou.