Diversand reclama el decret que reguli l'accés als tractaments de transició de gènere

Diversand torna a demanar a Govern que publiqui el decret que regula l'accés als tractaments de transició de gènere. Ho ha fet en un informe, treballat conjuntament amb Stop Violències, per a l'examen periòdic universal de les Nacions Unides sobre violències de gènere i drets de les persones LGTBIQ+. Andorra serà revisada en el quart cicle de l'EPU, convocat pel consell de drets humans de l'ONU al novembre. El document, denúncia que l'endarreriment de la publicació del decret "preocupa enormement a la societat civil, ja que hi ha casos de persones trans que comencen tractaments hormonals sense supervisió mèdica". En aquest sentit, també apunten que aquest fet provoca que diverses persones trans "tinguin un gran malestar psicològic que els porti a situacions límits, autolesions i intents de suïcidi. Posteriorment, són ingressats en l'àrea psiquiàtrica de l'hospital, centre on no hi ha personal especialitzat en temes de diversitat de gènere".

L'informe també fa especial èmfasi en la violència de gènere. En aquest sentit, es demana al Govern que impulsi serveis especialitzats en atenció integral per atendre les dones víctimes de violència així com l'establiment de tribunals especialitzats en violència de gènere. 

L'avortament és un dels punts clau de la carta, i es torna a demanar que es despenalitzi i es legalitzi "garantint el seu accés segur, gratuït i confidencial dintre el territori nacional". Les entitats també volen que es desenvolupin campanyes de sensibilització, així com que "es protegeixi a les dones d'Andorra contra la violència obstètrica mitjançant el desplegament de lleis".

El col·lectiu exigeix reforçar els mecanismes d'investigació, sanció i reparació en casos d'explotació sexual de dones i nens i "revisar i harmonitzar la legislació penal i d'estrangeria per evitar la criminalització de dones migrants i racialitzades en situació de prostitució, especialment quan puguin ser víctimes d'explotació".

La carta demana adoptar les mesures necessàries de reconeixement públic i reparació per garantir la protecció de les defensores dels drets humans. Les associacions citen els casos d'Elisa Muxella, Resma Punjabi i Vanessa Mendoza, i en aquest últim cas volen "mesures de restitució, compensació i rehabilitació, així com accions públiques de reconeixement de la tasca de defensora".