Anuncis de pisos turístics a la web sense identificar-se amb el registre

L’oferta d’apartaments i xalets a plataformes com Airbnb i Booking creix a tot el país mentre a la majoria d’anuncis no s’indica si compleixen la normativa vigent.

El mercat d’allotjaments turístics a Andorra s’ha convertit en un dels grans actius de la temporada d’estiu i hivern, però també en una qüestió que desperta preocupació pel seu impacte social, urbanístic i legal. Una anàlisi detallada de les plataformes més importants revela una oferta extensa, variada i en expansió, però amb un denominador comú: la majoria d’anuncis no mostren el número de registre obligatori que exigeix la normativa andorrana. Aquesta absència posa en dubte fins a quin punt es compleixen els requisits legals establerts per a l’ús turístic dels habitatges i si l’administració té la capacitat de controlar-la de manera efectiva. La normativa precisa que el número d’inscripció en el Registre d’HUT “ha de constar obligatòriament en tota mena de suport on s’anunciï o promocioni. Aquesta obligació, i especialment les que fan referència a publicitat, promoció i comunicació, han de ser complides també pels intermediaris o pels responsables dels llocs on es facin publicitat”.

La normativa obliga a mostrar el permís oficial en qualsevol anunci d’ús turístic

Actualment, només a Booking s’hi poden trobar 614 apartaments i 22 cases o xalets disponibles per a lloguer a curt termini arreu del país. La varietat és gran: des d’estudis de 35 m² fins a dúplex de més de 120 m², amb preus que oscil·len entre els 65 i els 250 euros per nit, segons la ubicació, la temporada i els serveis inclosos.

Xalets rústics

A Airbnb, tot i que no hi ha dades oficials del total d’anuncis al país, només a Andorra la Vella es poden consultar fins a 70 allotjaments disponibles en una sola cerca. La plataforma destaca per oferir pisos més personalitzats, àtics amb decoracions singulars i fins i tot xalets rústics o moderns amb serveis com llar de foc, jacuzzi o vistes panoràmiques. Els preus són similars als de Booking, però amb una concentració més gran d’estudis i pisos petits per a parelles o grups reduïts. No s’hi pot posar tothom al mateix sac. L’Associació d’Empreses d’Allotjament Turístic (AEAT) representa establiments o agències legalment autoritzades a realitzar l’activitat empresarial d’allotjament turístic, amb un conjunt de gairebé 2.000 apartaments moblats.

Un dels elements que més criden l’atenció en l’anàlisi comparativa és que en la gran majoria d’anuncis –tant a Airbnb com a Booking– no hi figura cap referència al número de registre oficial del pis turístic, fet que no vol dir obligatòriament que no en tinguin. En alguns casos es fa constar que és un “allotjament legal” o “autoritzat”, però sense cap identificador concret. Aquesta omissió és especialment rellevant si es té en compte que des del 2023 el Govern ha reforçat la normativa que regula l’ús turístic dels habitatges, i que preveu sancions per als propietaris que no estiguin inscrits.

La manca de transparència també fa difícil determinar quin percentatge dels pisos oferts a les plataformes es mantenen actius tot l’any, i quants són només d’ús estacional o fins i tot ocasional. Alguns anuncis mostren opinions recents, però d’altres acumulen comentaris antics sense cap activitat recent, fet que podria indicar una activitat intermitent i, per tant, més difícil de fiscalitzar.

El creixement d’aquesta oferta es produeix en un context de debat sobre la capacitat del país per absorbir més turistes sense comprometre la qualitat de vida dels residents. Segons un estudi de capacitat de càrrega elaborat pel Govern amb la consultora BMS, Andorra disposa d’unes 45.000 places turístiques en total, sumant hotels, apartaments i altres allotjaments. L’informe recomana limitar l’expansió del turisme en zones ja saturades i potenciar l’oferta hotelera de qualitat en parròquies menys massificades.

Mentrestant, les plataformes continuen actuant com a aparadors comercials sense filtres visibles sobre la legalitat dels anuncis. El resultat és un mercat parcialment opac, on conviuen propietaris regularitzats amb altres que, com a mínim de cara al públic, no fan constar cap evidència de complir la legislació. Aquesta realitat planteja interrogants sobre l’eficàcia del control públic i la necessitat d’un sistema més robust de validació.

En paral·lel, el creixement d’aquest model de lloguer a curt termini també té efectes sobre el mercat immobiliari. Diverses veus del sector apunten que la conversió d’habitatges habituals en pisos turístics contribueix a reduir l’oferta residencial per als residents, i pressionar els preus a l’alça. Això obre una altra línia de debat, no només a Andorra: fins a quin punt s’ha de posar límit a l’expansió d’aquesta fórmula turística?

Opacitat

La presència del número de registre oficial en els anuncis d’allotjaments turístics a les principals plataformes digitals és escassa i poc estandarditzada, fet que genera confusió i opacitat. A Airbnb, pocs dels anuncis analitzats a les parròquies d’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, Canillo o Encamp mostra de manera clara i explícita el número de registre obligatori. A Booking, la situació és lleugerament diferent: en un nombre molt reduït d’anuncis, especialment en allotjaments gestionats per empreses, el registre pot aparèixer al peu de la fitxa. Aquesta situació contrasta amb el que estableix la legislació andorrana, que exigeix que tot allotjament turístic mostri el registre per tal de garantir transparència i seguretat.

El fet que les plataformes no tinguin un sistema unificat per mostrar aquesta informació complica la tasca de supervisió per part de l’administració i deixa la porta oberta a l’oferta irregular.