La reducció d’interns retalla hores extres però l’SPA no dona treva

La reestructuració del centre penitenciari amb les mesures del ministeri i l’efecte dels indults als interns hauria pogut representar una treva al clima laboral permanentment tens dins de la Comella. Menys presos, menys hores extres i una distribució del treball més equilibrada semblaven receptes de conciliació. Però la reacció del Sindicat Penitenciari Andorrà (SPA) ha estat tot el contrari: la nova organització ha provocat una nova ofensiva contra el ministeri de Justícia i Interior.

Els treballadors que alertaven de saturació qüestionen la reducció d’hores

Amb la població reclusa reduïda de 78 a 58 interns, la direcció del centre i el ministeri han redefinit el nombre d’agents mínims per torn, passant de 10 a 8 durant el dia, i de 7 a 6 a la nit. Aquest ajust, acompanyat d’una disminució d’hores extres i, per tant, d’una reducció en les nòmines, ha estat qualificat pel sindicat com una amenaça directa a la seguretat del personal. El detall curiós és que aquesta mateixa organització sindical havia denunciat reiteradament, els darrers anys, la pressió insostenible a què estaven sotmesos els agents per la manca de personal i el volum d’hores de feina acumulades.

La rebaixa d’interns per l’indult ha reduït torns i treball extra simultàniament

Indult

La reestructuració de torns i la reorganització interna han estat possibles, en part, gràcies a la reducció sobtada de la població reclusa arran de l’indult aprovat pels Coprínceps. La mesura, concedida amb motiu de la recent designació del Copríncep episcopal, ha beneficiat 14 persones condemnades per delictes menors o contravencions. Dotze d’elles han quedat en llibertat immediata –entre les quals hi havia interns en règim d’arrest nocturn, reclusió total i semillibertat–, mentre que dues més han vist reduïda la seva pena en sis mesos. L’indult no s’aplica a delictes greus ni a persones amb mala conducta reiterada, i ha permès al ministeri ajustar les dotacions de personal a una realitat penitenciària menys carregada.

El sindicat discrepa sobre l’impacte real de la nova estructura laboral

Les crítiques arriben també per l’ampliació del temps de pati per als interns, una mesura que, segons el ministeri, millora la convivència i la salut mental dels reclusos. L’SPA no qüestionava inicialment aquest canvi, que va comptar amb el vistiplau de tots tres sindicats representats –SPA, SPI i SPP–. Però ara, en una nova missiva enviada per l’SPA a la ministra Ester Molné, el sindicat torna a posar en dubte la decisió, adduint que tenir un sol agent a la garita durant aquestes hores incrementa la perillositat i redueix la capacitat de control.

El que havia estat una de les demandes històriques del col·lectiu penitenciari –disminuir el volum de feina i repartir millor els recursos– ha passat a ser motiu de tensió, un cop les hores extres han deixat de ser necessàries. La nova situació ha fet que algunes nòmines siguin més lleugeres, i aquest fet ha tingut un pes evident en el malestar expressat pel sindicat que habitualment exerceix més pressió contra la direcció.

Uniltateralitat

La crítica s’endureix quan des de l’SPA s’assenyala que aquests canvis no tenen en compte la realitat operativa del centre i es perceben com una mostra que la seguretat dels funcionaris importa poc. El sindicat manté que es tracta d’una decisió unilateral, allunyada del que considera una gestió responsable, i insisteix que la direcció actua al marge del consens amb els treballadors. El missatge que es trasllada a la ministra és clar: menys hores no signifiquen menys feina, i menys agents suposa, segons el seu relat, més risc.

Però aquesta narrativa contrasta amb el context recent: fa menys d’un any, els representants sindicals denunciaven sobrecàrrega, impossibilitat de cobrir baixes i un excés de presència a la presó sense un retorn proporcional. Ara, amb una organització més ajustada i una reducció significativa de la població reclusa, la queixa ja no és per l’excés, sinó per la contenció.

En paral·lel, les relacions institucionals entre el ministeri i l’SPA continuen deteriorant-se. El sindicat ja va anunciar fa unes setmanes el trencament de tot vincle amb la direcció i amb la mateixa ministra, i ha comunicat als seus afiliats el contingut de la carta crítica tramesa al ministeri. Els altres sindicats amb representació, en canvi, mantenen un to més conciliador i no han qüestionat les darreres decisions, almenys fins ara.

Tensió

El rerefons del conflicte supera l’àmbit estrictament operatiu. Fa mesos que el debat sobre les condicions laborals dels funcionaris i la convivència dins la presó està marcat per episodis de tensió, expedients disciplinaris i acusacions de persecució sindical. El Govern ha negat reiteradament qualsevol tracte discriminatori, tot assegurant que només un 20 % dels expedients disciplinaris recauen sobre afiliats de l’SPA, i que totes les accions estan motivades i documentades.

Mentrestant, la ministra Ester Molné ha defensat que els ajustos actuals busquen justament el que els treballadors sempre han demanat: menys càrrega, més rotació i un entorn laboral menys saturat. En les seves darreres compareixences ha remarcat que la reforma del sistema penitenciari és global i inclou, a banda de la reorganització interna, millores per als interns, més programes de reinserció i una ampliació dels drets bàsics, com l’accés a aigua calenta, comunicacions, tallers i més temps d’activitat a l’aire lliure.

En aquest escenari, la paradoxa és evident: quan es redueix la pressió, també s’encén el conflicte. El problema, potser, no era només la càrrega de feina. I el debat, lluny d’esvair-se amb la disminució d’interns, es manté encara ben viu.