TRIBUNALS
El Superior rebaixa la pena de presó de l’antiga cap de la CASS
La dona haurà d’indemnitzar 457.650 euros que va saquejar a l’ens parapúblic
La condemnada fora de la sala on se l’ha estat jutjant aquests dies.
La Sala Penal del Tribunal Superior va dictar ahir la resolució del recurs d’apel·lació presentat per la defensa de l’antiga cap de l’àrea d’inspecció de la CASS, condemnada per un frau continuat contra l’ens parapúblic. El Tribunal va decidir rebaixar la pena de presó de cinc anys a quatre anys i sis mesos, dels quals dos anys i sis mesos seran de compliment ferm. La processada, però, ha complert 13 mesos de presó provisional que ara es descomptaran del compliment ferm de la condemna.
La Sala va reconèixer l’atenuant d’addicció al joc i va reduir la pena d’inhabilitació per a l’exercici de drets públics, que passa de 10 a 9 anys. A més, el Tribunal manté la responsabilitat civil íntegra i la processada haurà de realitzar una indemnització de 457.650 euros a favor de la CASS. La xifra va ser confirmada com a vàlida pel Tribunal Superior, que va rebutjar les xifres més baixes proposades per la defensa de 25.000 € i per la mateixa acusada, que durant la vista oral va admetre haver-se apropiat com a màxim de 120.000 euros.
La processada tenia una afició patològica al joc que va augmentar
Els fets van sortir a la llum l’any 2018, quan la CASS va detectar irregularitats internes. El judici celebrat a l’abril va acreditar que la treballadora, que formava part de la CASS des del 1990, va manipular sistemes de gestió i documentació oficial per apoderar-se de diners en efectiu, desviant-los de forma continuada. Segons la sentència, els diners es destinaven majoritàriament a cobrir despeses derivades de la seva afició patològica al joc, especialment al bingo.
Els delictes comesos per la sentenciada es van fer públics l'any 2018
La dona tornava els diners en alguns casos per cobrir el rastre, però en altres se’ls quedava o els feia servir per tapar forats causats per desfalcs previs. La sentenciada feia anys que jugava al bingo, però va ser durant els últims tres anys abans de ser descoberta quan va perdre totalment el control.
La Fiscalia, però, va rebutjar que es pogués considerar una veritable addicció en absència de diagnòstic clínic i va recordar que no es va aportar cap prova pericial ni mèdica.
La justícia va considerar que el rescabalament econòmic va ser totalment insuficient, tot i el reconeixement dels fets des de l’inici. La dona només va retornar 14.000 euros i ni el Tribunal de Corts ni el Tribunal Superior van acceptar l’atenuant d’intent de reparació del dany. En paraules de la sentència inicial, aquesta xifra era “a totes llums insuficient, no tant sols per la mateixa quantitat sinó també, i especialment, per la gravetat dels fets”.