A la recerca de més de 30 milions

Ministeris i parapúbliques per descomptat, però també el Consell General, Tribunal Constitucional, Consell Superior de la Justícia, Fundació Privada Nostra senyora de Meritxell, Andorra Turisme i tots els organismes i institucions que rebin diners de l’Estat. No se n’escapa ningú, de les retallades de cara a l’any vinent. “El que no pot ser sempre és que sigui el Govern que faci aquest esforç de contenció pressupostària i que les altres entitats vagin per camins diferents”, va mostrar-se així de contundent ahir Xavier Espot. I per aconseguir-ho apel·la “a la bona voluntat d’aquestes entitats”. És que s’han d’estalviar més de 30 milions d’euros (aproximadament un 30% de les despeses en inversió d’enguany) com sigui. Per evitar que es dispari el dèficit degut als compromisos sobrevinguts per l’envelliment de la població i pels contrets amb els funcionaris per la revalorització salarial. A banda d’un seguit de plurianuals d’inversions molt costoses com les desviacions de la Massana i de Sant Julià, va explicar el cap de Govern. Tot i que aquest darrer punt no és o hauria de ser cap sorpresa i per tant res que no hagués d’estar previst. L’objectiu de Finances segueix sent el mateix de presentar un dèficit per sota l’1% del PIB (obligat per la regla d’or) i tancar en positiu en funció del creixement econòmic via la recaptació fiscal. Perquè per al pressupost del 2026 s’ha previst un increment dels ingressos de prop d’un 5% per enfilar-se fins als 650 milions d’euros, però com s’està veient són del tot insuficients per fer front als costos addicionals. Però “no hi ha motiu d’alerta”, va afegir Espot.

“No pot ser que només sigui el Govern el que fa l’esforç de contenció pressupostària”Xavier Espot, Cap de Govern

Transversal

L’esforç en la contenció de la despesa serà més democràtic que mai, tant pel que fa als obligats estalviadors (sobre el paper tots els organismes públics) com pel que fa a les partides afectades: inversions, despeses ordinàries, despeses de funcionament i transferències a entitats. La consigna és retallar “allà on la despesa és menys necessària, és més supèrflua”, va afegir Espot. Una de les parapúbliques afectades és el SAAS, i aquí caldrà veure com s’ho fan per reduir costos. L’hospital cada cop té més feina, ofereix més serveis sanitaris mentre, que es multipliquen les queixes per falta de personal, i els treballadors no es cansen de demanar millores salarials. Una situació que es fa evident quan es comproven les necessitats de la branca general de la CASS que no para de créixer cada any. A hores d’ara ja estan un 11,3% per sobre les del 2024 en el mateix període. Però fins i tot això podia estar d’alguna manera sobre la taula. Potser no el volum encara que sí l’objecte. El que s’escapava de qualsevol pronòstic és l’augment de sou dels treballadors de l’administració pactat amb els sindicats. Enguany el pressupost preveia 165 milions que es quedaran curts com a mínim en tres milions per l’acord amb els funcionaris. Per a l’any vinent caldrà fer front a la pujada del no-GADA, l’aplicació de l’IPC, els triennis i l’increment addicional del 10% als salaris base més baixos. En total caldrà destinar-hi uns 20 milions més. Un acord que es formalitzarà demà “amb el conjunt de sindicats de l’administració la revalorització salarial notable i necessària”, va afegir el cap de Govern.

“Caldrà fer estalvis i caldrà fer-los allà on potser la despesa és menys necessària”Xavier Espot, Cap de Govern

Creixement tímid

“No vull dramatitzar la situació, tampoc estem en una situació diguem-ne de crisi econòmica, ni de necessitat”, va assegurar Espot, però els creixements no són els dels anys de la postpandèmia i en conseqüència Finances demana/exigeix contenció i estalvi, per “presentar uns pressupostos amb dèficit molt contingut que pugui acabar conduint amb un superàvit de caixa com els darrers exercicis”, va explicar, i va afegir que “aquest Govern té clar que el deute d’avui són els impostos de demà”. El 2024 es va tancar amb uns beneficis de 46 milions i que s’havien previst unes pèrdues de 33 milions. Les previsions per a l’any vinent són apujar els ingressos fins als 650 milions –una xifra a afinar, pendent encara de la liquidació de l’impost de societats– i un dèficit d’uns 30 milions més corresponent al 0,8% del PIB. Això seria en un exercici normal, però el vinent ho és tot menys normal. Sobretot per les despeses de personal sobrevingudes. D’aquí les instruccions donades pel ministeri de Finances a la resta de carteres i les paraules del cap de Govern a totes les institucions i organismes que es financen amb diner públic: els increments extres s’hauran de compensar. Ara caldrà veure el grau de solidaritat de cada institució i quant està disposada a compensar.