SOLIDARITAT
Encamp s’equipara amb Andorra la Vella en matèria de pobresa
Les dues parròquies reben un nombre d’ajudes de Càritas similar tot i la diferència d’habitants
El rober de Càritas, un dels serveis per a les persones en situació de vulnerabilitat.
Encamp s’equipara amb Andorra la Vella en termes de pobresa. Les sol·licituds d’ajudes socials situen les dues parròquies en xifres similars tot i la gran diferència de densitat de població. I és que Encamp, amb poc més de la meitat d’habitants que Andorra la Vella, supera la capital en suport de Càritas Andorrana. Les dades facilitades per l’entitat mostren com durant el primer semestre d’enguany s’han atès 43 famílies a Encamp, mentre que han estat 42 a Andorra la Vella. “Encamp és una parròquia que en un moment donat hi van anar a viure molta gent que venien a treballar al país”, va explicar la presidenta de Càritas Andorrana, Anna Maria Villas, en justificació a la casuística. Escaldes-Engordany, amb 46 famílies, encapçala la llista de parròquies segons el nombre de famílies ajudades per l’organisme. La segueixen les ja mencionades Andorra la Vella i Encamp i, de més lluny, Sant Julià de Lòria amb 27 atesos, Canillo 17, La Massana 12 i Ordino 2. La dimensió és l’explicació de l’ordre en general, segons Villas.
El rober de Càritas és un dels serveis per a les persones en situació de vulnerabilitat.
Càritas Andorrana ha atès durant el primer semestre del 2025 un total de 189 famílies. Una xifra que, a hores d’ara, segueix la línia del darrer any. En aquella ocasió es va tancar amb ajudes a 328 unitats familiars. Els números de l’entitat posicionen, doncs, la situació social del país semblant a la de l’any passat: “De moment, nosaltres el que veiem és que estem atenent com l’any 2024, o sigui, no ha empitjorat ni tampoc ha millorat”, va assegurar Villas, que va recordar que cal esperar a finals d’any per poder fer una comparativa més realista, ja que “podria ser que s’incrementés o que la segona part de l’any es facilités atenció a menys famílies”.
“Encamp és una parròquia on va anar a viure molta gent que venia a treballar”
Perfils necessitats
L’entitat continua atenent principalment famílies unipersonals i monoparentals, seguint la tendència habitual. Així és perquè “per definició són més vulnerables”, tal com va afirmar la presidenta de Càritas, quieva exposar que es tracta de “persones soles amb fills, sobretot mares amb perfil monoparental”. Les principals ajudes que s’ofereixen en aquests casos són suport pel reforç escolar, per les activitats extraescolars i pels llibres de text, entre d’altres.
“Estem atenent com l’any 2024, o sigui, no ha empitjorat ni tampoc ha millorat”
Les nacionalitats a què s’han destinat més ajudes mantenen, també, la línia dels anys anteriors, sent així els espanyols, portuguesos, andorrans i les persones provinents dels diferents països de Sud-amèrica, ja que conformen les comunitats més establertes al Principat. Paral·lelament, també s’atenen, puntualment, passants d’altres orígens. S’entén per passants les persones que no es poden establir al país. “Se’ls ajuda una o dues nits amb tota l’alimentació”, va explicar Villas.
Les accions de l’entitat no es limiten únicament a Andorra. Càritas és una divisió internacional, que té lloc a tot arreu on s’estableix l’Església Catòlica, motiu pel qual les seves ajudes van més enllà de les fronteres. Unes ajudes compartides a tres bandes amb el Govern i la mateixa comunitat que es troba en el lloc d’origen, al camp de treball. Anualment, l’organisme treballa en tres o quatre projectes com podrien ser, a tall d’exemple, pous o escoles. Així ho va destacar Villas, que va recordar que Càritas Andorrana també va aportar el seu granet de sorra a València en el marc de la dana. Ho van fer amb dues accions l’any passat i una altra aquest 2025. La primera va ser una recollida de fons amb la qual es van obtenir 76.000 euros i, la segona, va consistir a omplir un tràiler de 32 tones, la meitat de menjar i aigua i l’altra part de roba. Finalment, enguany, l’entitat ha ajudat a la reconstrucció d’uns laboratoris d’una escola que no disposava d’ajuda oficial. “Nosaltres sempre estem treballant amb les nostres germanes homònimes càritas d’Europa allà on sigui, en aquest cas de València”, va afirmar la presidenta de l’organisme.