El saig pot cobrar uns 21.000 euros per una actuació d’uns 30 minuts

Els honoraris dels saigs a Andorra estan regulats per la Llei 43/2014 i pel Decret 549/2023, que fixa un sistema de remuneració en funció de l’import embargat, segons barems oficials aprovats pel Govern. El sistema és progressiu i decreixent, ja que s’aplica un 20% pels primers 10.000 euros, un 15% pels següents 10.000 i un 10% per les quantitats superiors, mantenint-se aquest últim tram segons el reglament anterior. Això fa que, en un embargament d’un pis valorat en 200.000 euros, el saig arriba a cobrar 21.500 euros.

Tot i els imports, cal considerar que moltes d’aquestes actuacions presencials tenen una durada operativa relativament curta. En embargaments senzills –com una visita a un domicili sense incidències o el bloqueig d’un vehicle– la intervenció presencial del saig sol durar entre 15 i 30 minuts, segons la pràctica habitual o el funcionament de diligències comparables com l’actuació notarial. Legalment, el saig té fins a vuit dies naturals per fer efectiu l’embargament un cop notificat, però l’execució in situ sovint es resol ràpidament.

Ara bé, la quantia embargada no pot ser arbitrària. La mateixa Llei 20/2022, que modifica la llei del saig, preveu que “els saigs han de tenir en compte la proporcionalitat entre el valor dels béns i drets i l’import que és objecte d’embargament”, així com vetllar perquè “la persona embargada i els familiars que en depenen econòmicament puguin viure en condicions dignes”.

Amb aquesta modificació, els principis de proporcionalitat i protecció de les condicions de vida de la persona embargada passen de ser una recomanació ètica a una obligació legal expressa i aplicable. El saig no pot embargar béns de manera desproporcionada, sinó que ha de valorar quina part del patrimoni cobreix el deute amb equilibri i ha de preservar el mínim vital de la persona afectada.

Aquesta obligació ja es reflectia també en el Reglament de deontologia professional del saig, aprovat pel Govern el 2017, que en l’article 13.2 estableix que “els saigs han de portar a terme únicament les actuacions i les formalitats que siguin necessàries per a la bona fi de l’encàrrec que tenen”. Per tant, aquest principi evita que, si el saig embarga més quantitat que el deute, el seu sou també incrementi i es negui la dignitat dels afectats.