Lladós insta els ministeris a estalviar per pagar la sanitat i els funcionaris

Els ministeris s’hauran d’estrènyer el cinturó de cara l’any vinent si volen mantenir un volum d’inversions similar al d’exercicis anteriors. Aquesta és la directriu més destacada que el titular de Finances, Ramon Lladós, en plena elaboració del pressupost 2026, els ha fet arribar. D’altra manera, es veurà en l’obligació de reduir fins a un 30% les despeses d’inversió, que enguany s’ha previst que superin els 120 milions. I no perquè no es contempli un augment dels ingressos amb relació al 2025, sinó perquè les noves entrades dineràries s’hauran de destinar a cobrir les necessitats cada cop més elevades en sanitat, SAAS i CASS i a l’increment del salari dels funcionaris pactat amb els sindicats. A banda que el pressupost destinat a solucionar el problema de l’habitatge no només no es toca, també creix. L’envelliment de la població aboca l’Estat a haver de destinar més diners a cobrir les prestacions de salut. Només cal veure les xifres del primer trimestre de la branca general de la CASS per comprovar que les despeses van en augment, ja que s’han enfilat un 11,3% per sobre el mateix període de l’any passat, fins a assolir els 38,3 milions. En conseqüència, l’increment també incidirà de ple en el SAAS, abocat a oferir cada cop més serveis i tractaments i, per tant, necessitat de més personal i de més inversions per resoldre problemes d’espai i d’equipaments.

Els 165 milions destinats al capítol de personal per a aquest exercici faran curt perquè el Govern s’ha compromès amb els sindicats de la funció pública de destinar-hi tres milions més per compensar la congelació durant anys de la retribució per la gestió de l’acompliment. Una partida que anirà augmentat progressivament fins a arribar als 12 milions anuals que quedaran consolidats a partir del 2028. De manera que, per al proper exercici, a la pujada de l’IPC (al voltant d’un 2,4%) i els triennis corresponents, s’haurà d’afegir la part proporcional de l’anomenat no-GADA i un 10% de mitjana d’increment dels salaris bases, fruit també del pacte amb els funcionaris.

Més ingressos

Les previsions del ministeri de Finances és que els ingressos augmentin un 5% perquè l’economia segueix creixent, però a un ritme inferior a la dels anys posteriors a la pandèmia. La partida se situarà en més de 650 milions. Cal tenir en compte que aquesta quantitat correspon a les primeres estimacions pressupostàries i que podria variar en funció de la recaptació fiscal. La dada serà més ajustada a mitjans d’agost, quan es disposarà de la xifra corresponent a l’impost de societats del 2024, perquè hi ha temps per fer la liquidació fins a finals de mes. Un comportament que ha anat millorant any rere any (ara per primera vegada s’ha de pagar obligatòriament un mínim del 3%) i això va permetre tancar l’exercici passat amb superàvit de 46 milions quan s’havien estimat pèrdues de 33. De la mateixa manera, es preveu que aquest exercici s’aconsegueixi l’equilibri pressupostari quan també es contemplava un dèficit. I és que en tots els comptes es preveuen pèrdues, que mai poden superar 1% del PIB (a tocar dels 4.000 milions d’euros) tal com estipula la regla d’or. La tendència és moure’s entre el 0,8% i el 0,9% de l’indicador econòmic, amb la qual cosa les despeses s’enfilarien per sobre els 680 milions amb un dèficit de més de trenta. El pressupost seguirà la línia d’exercicis anteriors, amb els factors de correcció esmentats de tot el relacionat amb la salut i la nova graella salarial, de màxim rigor per mantenir o fins i tot disminuir l’endeutament actual.

Molt estricte

L’elaboració del pressupost està condicionat per una norma molt estricta que només permet un límit molt baix de pèrdues, sempre indexades al PIB, a diferència de la majoria de països europeus, que normalment tanquen amb un 5% o 6% de dèficit del seu PIB. Excepte Alemanya, que té un topall també fixat per llei. Aquesta política més permissiva ha portat, per exemple, França a decretar dràstiques retallades en pensions i salaris dels funcionaris i a la supressió de dos dies de festa per reduir el deute públic, que supera el 100% del PIB. D’altra manera, el 2029, la partida destinada a pagar els interessos seria superior a la d’educació. A Andorra succeeix tot el contrari: 90 milions a ensenyament per 17 a sufragar el cost del deute.