El repte de conviure a l’estiu

Durant l’estiu la convivència familiar pot ser tot un repte. Les rutines habituals es desfan, els horaris escolars desapareixen, els pares agafen vacances i, de sobte, tothom es troba compartint més hores sota el mateix sostre. El que pot semblar una oportunitat d’or per passar més estones divertides i plegats entre els membres de la família, de vegades pot acabar esdevenint un motiu de conflicte.

“Quan hi ha més temps de convivència hi ha més possibilitats de tensions, però això és perquè no estem acostumats”, comenta la psicòloga i sòcia fundadora del centre Nivi, Meritxell Camp. “La gent passa la major part de l’any ocupada i amb presses i quan després passa molt de temps junta, com amb les vacances, ens costa més acostumar-nos a les noves rutines o a les maneres de funcionar. Quan això no està ben organitzat ens atabalem”, precisa Camp. Com que no sabem com omplir les hores, fa que la convivència acabi essent “complicada”, apunta.

L’estiu pot unir famílies, però també generar tensions inesperades

Els psicòlegs reben consultes sobre com s’ha de gestionar el fet de compartir tantes hores de cop amb els familiars. “Hi ha una sobrecàrrega molt gran per part dels pares per com gestionar l’avorriment dels seus fills. No saben gaire com entretenir-los i acaben l’estiu amb més frustració i sobrepassats”, relata la psicòloga general sanitària, Annabel Betriu. L’avorriment “pot provocar frustració” a la quitxalla i això acaba generant malestar a l’entorn familiar, exposa. “Ha d’haver-hi avorriment perquè quan ens avorrim sorgeix la creativitat, però els progenitors els han d’ajudar”, argumenta Betriu. Segons l’especialista, per fer-ne una bona gestió és bo que el nucli familiar “ofereixi un espai de comunicació de com se senten o facin algun joc”, concreta la psicòloga general sanitària.

Camp indica que l’estiu és una molt bona oportunitat per “fer coses i activitats de lleure plegats que agradin a tots”. L’especialista també aconsella combinar activitats mixtes. És a dir, fer plans familiars i alhora d’altres de més personals. “Es poden buscar activitats que siguin divertides i altres moments d’esbarjo més individuals, que cadascú trobi els seus espais. Si un vol llegir que llegeixi, si un altre vol anar amb bici que vagi amb bicicleta”, descriu.

També és molt positiu mantenir estones amb persones de la mateixa generació o “buscar noves activitats de lleure que siguin compartides per tota la família, com sortir a fer excursions”, remarca Betriu. Un altre suggeriment és “intentar mantenir rutines estables, però amb flexibilitat”, indica. En aquest sentit, és important que els progenitors “donin responsabilitats” els seus fills, com per exemple els encarreguin tasques domèstiques, puntualitza.

Passar molta estona junts també ofereix l’oportunitat de reforçar els vincles familiars. Jugar plegats, compartir àpats o simplement descansar al sofà mirant una sèrie o una pel·lícula són moments valuosos que poden millorar la cohesió. “Els vincles es fan al compartir estones, moments o converses i això fa enfortir les relacions, les vacances és un bon moment per fer-ho”, diu Camp.

Segons la sòcia de Nivi, el fet de tenir més temps lliure i estar en un ambient més relaxat que la resta de l’any també pot suposar un benefici per als progenitors. Els pares i mares els “és més fàcil d’observar quins són els gustos o les inquietuds dels seus fills”, esmenta Camp. Al mateix temps, pot suposar una bona oportunitat per tenir més comunicació entre tots els membres i parlar sobre aspectes que durant la resta de l’any no es tracten. “Ens trobem comentaris de famílies amb adolescents o preadolescents que ens diuen que quan fan una escapada descobreixen i els expliquen més coses”, detalla. Això és perquè en un entorn tranquil i distès “és més facilitador per enfortir els vincles”, afirma l’experta.

Per enfortir els vincles, Betriu també aconsella “buscar gustos compartits” o en cas de tenir diversos descendents passar estones a soles amb ells. “És bo que un pare o una mare pugui passar moments amb un fill i preguntar-los molt, això ajuda a enfortir el vincle”, assevera. De totes maneres, Betriu avisa que cal respectar sempre el seu entorn personal i, si no volen parlar, no forçar-los. En aquest sentit, recomana que siguin els menuts de la casa els que s’acabin obrint. Paral·lelament, cal que els progenitors tinguin una actitud “d’escolta activa i validant, escoltin amb interès i donin valor el que els expliquen”, declara la psicòloga.