Aparcat el tramvia fins al 2050

El tramvia entre la Seu d’Urgell i Sant Julià de Lòria haurà d’esperar, com a mínim, fins al 2050. Aquesta és la resposta implícita que el govern català ha donat al projecte de connexió ferroviària transfronterera, que s’inclou al pla d’infraestructures 2025-2050 però queda descartat a curt termini. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va admetre aquest dimarts al Parlament que actualment la infraestructura “no seria rendible”, tot i defensar que s’està “impulsant de manera ferma”.

El missatge va arribar durant un ple monogràfic sobre infraestructures, en què Paneque va desmentir que el govern hagi aturat projectes de tramvies regionals. “És mentida que només impulsem el tramvia del Camp de Tarragona. Els altres també avancen, però amb una mirada més estratègica”, va afirmar. Entre aquests projectes, va citar el tramvia entre Girona i Banyoles, entre Tortosa i l’Aldea, i el que hauria d’unir la capital alturgellenca amb Andorra. Tots tres, però, queden sotmesos a un escenari de futur on la població catalana hauria d’arribar als deu milions d’habitants, una hipòtesi demogràfica que serveix com a punt de partida per justificar el retard.

A la tardor

Malgrat les paraules de la consellera, els fets apunten en una altra direcció. Mentre el tramvia del Camp de Tarragona ja té data d’inici d’obres –finals de 2025– i un pressupost assignat de gairebé 245 milions d’euros, cap dels altres projectes disposa de calendari concret. El cas de la Seu-Sant Julià es troba en una fase inicial d’estudi de viabilitat, per al qual el govern català i l’Executiu andorrà han sol·licitat fons al programa europeu Poctefa. L’estudi està pressupostat en 700.000 euros, amb una aportació conjunta de 400.000 per part dels dos governs, però caldrà esperar a la tardor per saber si Brussel·les dona llum verda.

El projecte s’endarrereix mentre altres línies tenen suport polític

El traçat previst seguiria el curs del riu Valira, paral·lel a l’N-145, on es registren fins a 20.000 vehicles diaris en moments punta. S’estima que 1.600 persones creuen la frontera cada dia per treballar, una dada que contrasta amb l’afirmació que la infraestructura no seria viable. Amb aquestes xifres, el projecte encaixaria en qualsevol pla de mobilitat sostenible, especialment en un context europeu que prioritza la descarbonització i la reducció del trànsit privat.

L’estudi de viabilitat depèn dels fons europeus Poctefa pendents

Des del territori, la sensació és d’oportunitat perduda. L’aposta pel tramvia, batejat com a Tramvalira, havia generat expectatives com a projecte innovador i col·laboratiu entre dues administracions. Ara, però, sembla condemnat a quedar en un calaix, sotmès a un horitzó de 25 anys i a variables incertes com l’evolució econòmica, el context polític i els avenços tecnològics. El que es presenta com a “visió de futur” pot acabar sent una manera elegant d’ajornar indefinidament una decisió política.

Mentre això passa, el Govern andorrà manté els plans per tirar endavant un tramvia entre Escaldes i Sant Julià, amb la voluntat de descongestionar la vall central. Tot i que des d’Andorra s’ha defensat la viabilitat d’una futura connexió amb Catalunya, el missatge que arriba des de Barcelona és més ambigu. Paneque va reiterar que “no s’ha aturat res”, però tampoc va oferir garanties de calendari ni compromisos pressupostaris més enllà de la petició de fons europeus.

700.000 euros és el cost de l’estudi inicial de viabilitat

Aquest escenari contrasta amb el consens polític i tècnic que el projecte havia generat inicialment. Diversos informes, entre ells els impulsats per la Plataforma per la Promoció del Transport Públic (PTP), assenyalen que una connexió ferroviària entre la Seu i Andorra tindria un impacte positiu immediat en termes de reducció d’emissions, accessibilitat i cohesió territorial. La proposta encaixa també amb els objectius del Pacte Verd Europeu, que promou l’intercanvi modal i la interconnexió entre regions frontereres.

Tanmateix, la manca de voluntat política immediata posa en entredit aquesta voluntat compartida. El Parlament de Catalunya va aprovar fa pocs mesos una resolució favorable al desenvolupament del tren-tram entre Andorra i la línia R3, amb un ampli suport parlamentari. Tot i això, no hi ha cap traça d’inclusió pressupostària efectiva més enllà dels estudis preliminars. La consellera Paneque va insistir que “estem planificant amb perspectiva”, però no va aclarir quines mesures es prendran mentre no arribi aquest futur idealitzat del 2050.