SERVEI D'ATENCIÓ DOMICILIÀRIA
Afers Socials treballa en un projecte formatiu per a les famílies cuidadores
El nou pla inclouria preparació per a acompanyants professionals i familiars de persones amb Alzheimer, esclerosi o malalties avançades
La ministra Trini Marín.
El ministeri d’Afers Socials està desenvolupant un projecte específic per donar suport a les persones cuidadores, tant professionals com familiars, segons fonts de Govern. En detall, el pla inclouria accions formatives adreçades als cuidadors de l’equip del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), tanmateix, també s’ampliaria a les famílies que tenen cura de persones dependents amb malalties greus com Alzheimer o esclerosis.
També es planteja la possibilitat de crear una plaça de psicòleg dins l’equip del SAD, amb l’objectiu de donar suport emocional i seguiment a les famílies cuidadores, que, fins ara, només rebien per la branca privada. Aquesta proposta que sorgeix dels propis usuraris “s’inclouria l’any 2026”.
D’altra banda, els cinc treballadors d’atenció domiciliària que la ministra d’Afers Socials, Trini Marin, va anunciar el mes passat ja s’han incorporat. Un total de 23 professionals cobreixen el SAD, però encara falten 10 places per ocupar. Els requisits del català es van rebaixar fins a l’A1 per facilitar així la contractació d’interins. Segons fonts ministerials, la inclusió d’aquests treballadors, així com el conveni signat amb empresa Vitalea per les “situacions sobrevingudes”, han eliminat la llista d’espera.
En aquest sentit, el SAD té un cost públic establert de 10,48 euros per hora, que està subvencionat parcialment o totalment segons la situació econòmica del sol·licitant. En canvi, segons consta al BOPA, el conveni signat amb l’empresa Vitalea fixa un preu més elevat de 17,24 euros per hora, dels quals 6,90 euros van a càrrec del ministeri i 10,34 euros recauen sobre les famílies.
Una persona necessitada d’assistència.
CURES SENSE RECURSOS
L’any 2023 la mare pateix un ictus que li paralitza la meitat del cos. “A urgències, la meva mare es va alterar molt, jo sortia per plorar de la impotència i l’absoluta sobrecàrrega. Volien que me l’emportés a casa, en ple brot violent”, explica la Gemma.
Poc després el seu pare mostra signes d’un Parkinson que la medicació no posava remei. En aquell context, els sanitaris li van fer a la Gemma el test Zarit de càrrega del cuidador. El resultat va ser aclaparador. “Vaig obtenir la puntuació més alta, però jo ja sabia que estava al límit”, lamenta, tot reconeixent que per fer front al dia a dia rep tractament psicològic i pren antidepressius.
Poc després, li van fer al seu pare la valoració de dependència COVASS. Malgrat les limitacions físiques, les dificultats d’equilibri i la dependència creixent per a les activitats bàsiques, el resultat va ser un grau 2. “A casa no pot fer res sol. Com que està bé mentalment ha tingut aquest resultat, però al test no miren l’entorn real”, qüestiona la Gemma.
PERDRE PER REBRE AJUT
Després de perdre més de 10.000 euros en estalvis familiars, així com gran part del sou de la Gemma, l’any 2024 rep només dues hores setmanals d’ajuda del SAD per dutxar el seu pare, mentre ella treballava presencialment. A partir del gener de 2025, en demanar una segona prestació, Afers Socials li concedeix una cuidadora nova per als caps de setmana i l’exonera de la totalitat del cost del servei en entendre la gravetat i la urgència de la família. A més, arriba una ajuda de 9.000 euros per habilitar el pis, després que el propietari es negués a fer els canvis. “El pis no està adaptat. El meu pare no pot passar amb la cadira de rodes pel lavabo ni accedir a l’ascensor, perquè té unes escales prèvies”, reconeix.
Fins a arribar aquestes subvencions, la Gemma va estar més de tres anys sola fent-se càrrec dels seus pares. “No poden obligar-te a triar entre la teva vida o la vida de les persones que estimes”, considera. La Gemma denuncia mancances en els processos de sol·licitud, massa paperassa i actuació tardana, com que “les ajudes suposadament mensuals del 2025 no van arribar fins fa quinze dies”. Tot i això, agraeix el servei prestat i l’assistència dels tècnics d’Afers Socials que l’han atès.
El pare de la Gemma ha entrat recentment a Salitas de la Creu Roja, dins el programa de respir familiar, perquè la Gemma pugui gaudir de les seves primeres vacances en mitja dècada sense haver d’estar pendent de res. Aquesta pausa, tot i ser breu, creu que li permetrà prendre aire. Reclama que el suport institucional inclogui també atenció psicològica per als cuidadors, així com formació específica per malalties greus. “No et donen cap guia. Et deixen la persona a casa i ja t’espavilaràs”, conclou.
“Vaig obtenir la nota més alta al test de càrrega del cuidador”