CANVI DEMOGRÀFIC
El sud-americans impulsen el cens
Colombians, peruans i argentins lideren l’augment de població, que s’enfila als 88.000 residents gràcies a l’empenta migratòria
Vianants a l’avinguda Meritxell.
Els immigrants de nacionalitat colombiana, peruana i argentina han protagonitzat l’augment demogràfic més destacat registrat al Principat durant l’últim any. A 30 de juny del 2025, Andorra compta amb 87.971 residents, una xifra que representa un increment de 1.875 persones respecte al juny del 2024, és a dir, un augment del 2,2 % en termes relatius. D’aquest creixement total, 694 persones corresponen a aquests tres col·lectius sud-americans, cosa que representa prop del 37 % de tot l’increment anual de població al país.
Els colombians han estat el col·lectiu amb un creixement més elevat en termes relatius, amb un increment del 28,3 % i 330 persones més en dotze mesos. Els peruans han registrat una pujada del 26,7 %, amb 187 nous residents, mentre que els argentins han augmentat un 5,9 %, amb 177 persones més. En total, aquestes nacionalitats representen gairebé la meitat del creixement registrat dins del segment d’“altres nacionalitats”, que ha crescut un 8 % en un any i que ja supera les 15.000 persones. A 30 de juny, segons les dades d’Estadística, Andorra comptava amb 3.200 residents argentins, 1.496 colombians i 887 peruans.
3.200
L’augment de la població andorrana és, per contra, molt més moderat: només un 0,9 % en el darrer any, amb 346 residents més. També creixen els col·lectius de nacionalitat espanyola (+1,8 %) i francesa (+5,1 %), mentre que els portuguesos experimenten una disminució significativa de 142 persones, l’equivalent a una caiguda del 1,6 %. Aquestes variacions situen la immigració sud-americana com el principal motor de l’increment global de residents, tant en termes absoluts com relatius.
L’impacte d’aquest creixement no és uniforme arreu del territori. Canillo lidera l’augment percentual amb un 6 % més de població en un any, seguida d’Ordino (+2,9 %), Encamp (+2,3 %) i la Massana (+2,1 %). També creixen Andorra la Vella i Escaldes-Engordany (+1,7 % en ambdós casos), mentre que Sant Julià de Lòria registra l’increment més moderat, amb un 1,5 %. Aquesta distribució territorial reflecteix, també, la pressió migratòria sobre les parròquies amb major activitat turística i econòmica.
1.496
Aquesta evolució demogràfica confirma la importància creixent dels col·lectius sud-americans dins del teixit social andorrà. La seva presència s’ha fet especialment visible en sectors com la construcció, la restauració, el comerç minorista i els serveis a les persones. La majoria arriben en edat laboral i s’incorporen ràpidament al mercat de treball, sovint a través de contractació en origen o per recomanació familiar. Aquesta dinàmica contribueix a reequilibrar l’envelliment estructural de la població, ja que el 73,2 % dels residents es troba entre els 15 i els 64 anys, mentre que només l’11,1 % té menys de 15 anys i el 15,6 % supera els 64.
887
L’efecte d’aquesta migració també es percep més enllà de les fronteres. Molts d’aquests treballadors s’instal·len a la zona de l’Alt Urgell, especialment a la Seu d’Urgell, on els preus del lloguer són més accessibles. Aquesta realitat ha generat un moviment pendular de treballadors que resideixen fora del Principat però hi treballen diàriament, fet que planteja nous reptes en matèria de planificació urbana, mobilitat i serveis.
Davant aquesta situació, les institucions andorranes han iniciat contactes amb les autoritats dels territoris veïns per gestionar millor aquests fluxos i garantir una integració ordenada. El creixement sostingut de la població i la seva composició canviant obliguen a adaptar les polítiques públiques, especialment en àmbits com l’habitatge, l’educació, la sanitat i la cohesió social. Les projeccions apunten que, si es manté aquesta tendència, la població del país podria superar els 91.000 residents el 2031.
CONCEDIDES 1.832 AUTORITZACIONS DE RESIDÈNCIA I TREBALL
Passant a les autoritzacions temporals, les de treball temporal són 403 (un 12,8% menys), mentre que les d’empreses estrangeres són 111 (disminució del 13,3%), i les de treball temporal per recerca i estudis, pràctiques formatives i entrenaments esportius (26 autoritzacions) tenen una variació nul·la respecte al primer trimestre de l’any 2024. A més s’han donat dues autoritzacions de treballadors fronterers temporals, mentre que al primer trimestre de l’any anterior se’n van acordar cinc.
En total, el 45,3% de les autoritzacions són en règim de residència i treball, el 20,3% en règim de residència i el 22% són per autoritzacions temporals. Si se secciona per nacionalitats, les altres nacionalitats són el col·lectiu més representat amb el 52,4%, seguits dels espanyols (34,6%), francesos (9,4%) i portuguesos (3,6%). Del col·lectiu d’altres nacionalitats, 410 autoritzacions són de nacionalitats diverses, mentre que els individus amb nacionalitat argentina continuen a l’alça amb el 28,4%, seguits dels colombians amb el 16,3% i els peruans amb el 12,6%.
Les dades corresponen al primer trimestre