Toc d’atenció a una saig

Els embargaments i subhastes que fan els saig han estat motius de controvèrsia. No és la primera vegada que hi ha crítiques relacionades amb els béns que estaven a l’interior dels immobles i a la falta d’un inventari detallat. En aquest cas un veí que va tornar a Andorra després de viure uns anys a l’estranger es va trobar el seu pis venut en subhasta i, el que és més greu, segons va denunciar, sense rastre dels béns mobles personals que hi havia a l’interior. La responsable de l’embargament, una saig que va executar la subhasta, hauria lliurat l’immoble al nou propietari sense fer cap inventari dels objectes que hi havia dins. Ara, el Tribunal Superior ha donat la raó al propietari i ha revocat la sentència del 19 de desembre passat que li negava el dret a reclamar. La decisió, emesa fa una setmana, posa el focus sobre un tema que preocupa molts ciutadans: què passa amb els objectes personals quan es fa una subhasta per impagaments?

La resolució judicial reconeix que el ciutadà –que havia denunciat la saig per una presumpta negligència greu– té dret a accedir a la justícia per demanar que s’investigui si l’actuació va vulnerar la llei. El Tribunal considera que “refusar la possibilitat d’atacar la decisió de l’òrgan disciplinari dels saigs (...) esdevé excessiva”, especialment quan “no es pot en cap cas negar que els fets objecte de denúncia li han causat un innegable perjudici”. La sentència no acusa ni sanciona la saig, però sí que considera que cal revisar si va actuar correctament i incideix en el sistema disciplinari que la va exonerar sense investigar. No emet cap censura explícita a la fedatària, ni diu que hagi fet res malament.

El denunciant podria haver patit un perjudici més enllà del moral

L’afectat havia explicat que, entre els anys 2014 i 2022, residia a l’estranger per motius personals i familiars. A la seva tornada, va descobrir que el seu pis havia estat venut per impagament de quotes de comunitat, i que no només havia perdut l’immoble, sinó també el mobiliari i pertinences personals que hi havia a dins. Segons exposa la mateixa sentència, “la saig li exposà que el mobiliari s’havia entregat al nou propietari sense ni tan sols fer un inventari del conjunt de béns”. Per aquest motiu, va presentar una queixa davant l’òrgan disciplinari, que va ser arxivada per considerar que la saig havia actuat correctament.

L’expropiació judicial es va fer per l’impagament de quotes de comunitat

La Batllia, en primera instància, va rebutjar la demanda amb l’argument que el denunciant no obtenia “cap benefici concret i específic” d’un expedient disciplinari, i que per tant no tenia dret a reclamar. Però el Superior discrepa i matisa que el perjudici no pot ser considerat només moral, ja que també pot tenir conseqüències en una futura demanda civil. “L’arxiu de les actuacions suposa l’aval del procediment seguit”, diu la resolució, i afegeix que això pot limitar altres accions legals.

Deute

La responsabilitat de la saig se centra a no haver fet un inventari dels béns abans de lliurar l’immoble subhastat. El denunciant sosté que, si s’hagués actuat correctament, el valor dels béns podria haver cobert el deute i evitat la pèrdua del pis. A més, afirma que va patir una “espoliació del seu patrimoni” i reclama una indemnització de 224.130 euros. La saig defensa que va seguir el procediment establert.

La sentència no entra a valorar si l’actuació va ser legal o no, però sí que deixa clar que cal analitzar-ho. Per això ordena que el cas torni a la Batllia perquè “el Tribunal Unipersonal de Batlles dicti nova sentència que examini si l’arxivament de la denúncia és prou motivat i si ha estat precedit d’una investigació i comprovació suficient”.

La resolució no condemna la saig, però envia un missatge clar a les autoritats disciplinàries: no es poden arxivar denúncies sense una valoració jurídica sòlida. També reforça el dret dels ciutadans a exercir control sobre l’actuació dels saigs, una figura amb gran capacitat d’execució i que sovint actua en situacions de vulnerabilitat social. El Tribunal ho resumeix amb una reflexió de fons: “Es pot sostenir raonablement que negar tota legitimació activa per absència de drets o d’interessos en joc és excessiu”.

Amb aquesta decisió, el Tribunal Superior obre la porta a futures reclamacions contra saigs quan es consideri que han actuat de forma negligent o abusiva. Una resolució que, de retruc, interpel·la el sistema de control disciplinari i convida a revisar si s’està garantint realment la protecció del dret de propietat en situacions d’embargament.