Les famílies més pobres destinen més de la meitat del salari a cuidar els fills

Criar un infant a Andorra és una càrrega econòmica molt desigual. Així ho conclou l’estudi presentat per la consultora social Andtropia i l’Àrea de Recerca + Innovació (AR+I) amb el suport d’Unicef, que assenyala que una família amb ingressos mitjans de 18.442 euros anuals ha de destinar un 52% del seu sou a cobrir les despeses bàsiques d’un sol infant. Aquesta proporció tan elevada contrasta amb la del quintil més alt –més de 41.894 euros anuals–, on les famílies amb més ingressos només hi dediquen un 23%. El cost mitjà mensual de la criança se situa enguany en 802 euros, fet que representa un augment del 9% respecte a l’any 2023.

Segons l’informe, les principals despeses es concentren en l’habitatge, l’alimentació i la conciliació, que sumen el 60% del total, i impacten especialment en les llars monoparentals o amb salaris baixos. La franja d’edat amb més despesa continua sent la de 0 a 3 anys, amb una mitjana mensual de 863 euros, degut sobretot als costos de les escoles bressol i a la necessitat de conciliació, la qual suposa un 40,55% del total amb un import de 350 euros mensuals. La mitjana per a aquesta franja d’edat ha augmentat un 11,5% des de 2023, quan el cost mitjà era de 774 euros.

“Quan una família dedica el 52% del sou al cost de la criança vol dir que té moltes mancances”
Mercè Miguel, Cap de projectes d’Andtropia

“Quan una família dedica el 52% dels seus ingressos al cost de la criança vol dir que té moltes mancances. Aquest nen o aquesta nena pot patir pobresa energètica, que no s’encengui la calefacció a casa quan fa fred o que amb temperatures molt altes no tinguin accés a l’aire condicionat, que la seva alimentació no sigui variada, amb la qual cosa pot portar a llarg termini problemes com l’obesitat, menys accés a activitats extraescolars”, va advertir la cap de projectes d’Andtropia, Mercè Miguel, tot subratllant que, per a les famílies monoparentals amb salaris mínims, el cost de la criança pot arribar fins al 59% dels seus ingressos mensuals, “una càrrega gairebé insostenible”.

“Segurament, els pares són conscients que gastem molt, però no sabem quant gastem”
Joan Micó, Cap de sociologia d’AR+I
 

L’estudi recull que l’any 2024 un total de 617 famílies van rebre ajuts públics per fer front a la criança, amb una mitjana de 2.197,27 euros anuals per família. Tot i això, els responsables de l’informe remarquen que aquestes ajudes són insuficients per corregir les desigualtats estructurals. Per aquest motiu, l’informe manté les cinc recomanacions que ja es van fer el 2023, i que encara no han estat aplicades. “Vam detectar que, de les 5 recomanacions que vam fer, sembla que encara no han pogut desenvolupar-ne cap. Per tant, aquest 2025 tornen a ser recomanades perquè creiem que són importants, com la gratuïtat dels serveis essencials per a infants com la sanitat i l’escola bressol”, va assenyalar Miguel.

Mesures immediates

L’estudi també recull propostes específiques per alleugerir la càrrega de les famílies, com la creació d’un kit de benvinguda universal per a nadons, inspirat en iniciatives ja consolidades en països com Finlàndia o França. Aquest kit inclouria productes bàsics per al primer any de vida i suposaria un estalvi de 120 euros per família. “Si es té en compte que hi ha una mitjana de 500 naixements a l’any, si ho multipliquem per 120, suposaria una despesa de 60.000 euros cada any, bastant assequible per al Govern. Aquesta és una proposta tangible”, va assegurar Miguel.

Joan Micó, cap de sociologia d’AR+I, va posar èmfasi en la necessitat de visibilitzar aquesta situació i de posar xifres a una realitat que moltes famílies viuen, però no quantifiquen. “L’important és que emergeixi aquesta situació, que es valori i que es quantifiqui. Segurament, els pares són conscients que gastem molt, però no sabem quant gastem”, va apuntar.

Malgrat la manca de resposta institucional, Andtropia insisteix en la importància de continuar traslladant aquestes dades a la societat civil i als responsables polítics. “Nosaltres, [com a consultora social], no tenim la capacitat de publicar ni fer res. El nostre missatge és aquest. El que sí que fem és seguiment”, va afirmar Miguel, deixant clar que el compromís de la seva entitat és continuar posant evidència sobre la taula. També va afegir que la col·laboració amb institucions com Unicef pot ser clau per fer arribar les propostes a qui pot prendre decisions.

“Les famílies monoparentals ho tenen molt complicat sense ajudes moltes vegades perquè els seus fills o filles rebin o tinguin totes les necessitats cobertes. Crec que hem de fer una reflexió com a país, sobretot si volem més andorrans i andorranes, i els que ja estan, que tinguin totes les seves necessitats cobertes”, va concloure Miguel.